Aquest dimarts 13 d’octubre, el Museo Lázaro Galdiano de Madrid va acollir la presentació oficial de la candidatura espanyola de la Jota a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. La candidatura se sotmetrà a votació a finals d’aquest any en la reunió del 21è Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO que se celebrarà a Xiamen, Xina, del 30 de novembre al 5 de desembre.
L’acte va servir per expressar el suport a aquesta candidatura, que està avalada per quinze comunitats autònomes, Catalunya entre elles, i per difondre l’enorme diversitat d’una manifestació estesa per pràcticament tot estat espanyol. La presentació va comptar amb la presència de la directora general de Patrimoni Cultural i Bellas Artes, Angeles Albert; l’antropòloga Paz Gómez i representants de diversos territoris i cultures de l’Estat. La representació catalana va estar formada pel Cercle Català de Madrid i Espai de So, una de les impulsores de la candidatura.
L’any 2023, la jota va ser declarada Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, pas previ per a la tramitació de la candidatura a la UNESCO, per tractar-se del “gènere més estès, divers, dinamitzat i reinterpretat de tots els gèneres tradicionals que componen el variat mapa sonor i musical d’Espanya”, per ser un element viu i dinàmic, i per la seva capacitat de cohesió social. I més enllà, Lluís Xavier Flores, d’Espai de So, destaca que la jota és també “és un dels gèneres de la música popular més estesos a tot el món”, amb presència a països de Llatinoamèrica, Filipines, Portugal, Andorra i alguns punts de França.
La jota a Catalunya
A Catalunya la jota està especialment arrelada i ben viva a les Terres de l’Ebre i altres zones de Catalunya Nova, però també està documentada a Catalunya Oriental i Catalunya Nord. Des d’Espai de So treballen en la recerca, recuperació i difusió del patrimoni etnomusical de les Terres de l’Ebre i territoris veïns, un patrimoni que, recorda Flores, tradicionalment ha estat arraconat: “Tant els estudis de Joan Amades com els recopiladors l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya va marginar els gèneres de ball i de cant com podien ser la jota, la seguidilla, el bolero, la cançó improvisada, la rondalla, etc.”, perquè no encaixaven en les directrius que marcava la Renaixença.
L’any 2010 la jota va ser declarada dansa d’interès nacional a Catalunya, equiparant-la amb la sardana, però pel representant d’Espai de So encara “cal fer molt de treball per aconseguir una equiparació real” i que la jota sigui considerada un element autènticament català.
