Catorze de les noves inscripcions corresponen a candidatures multinacionals, modalitat que va prenent força en la presentació d’elements, ja que pressuposen la bona relació entre països i la interrelació de les pràctiques culturals tradicionals.
El cuscús nord-africà, la magrana azerbaidjanesa, el pa de massa mare maltès, una modalitat de pesca tunisiana, la sega de l’herba bosniana, la ceràmica de Zlakusa sèrbia, una dansa tradicional de Zàmbia, l’art de la miniatura caucàsica, el vidre bufat txec, l’arquitectura de fusta japonesa, la sauna finlandesa i moltes altres pràctiques de cultura popular o tradicional s’han incorporat a la llista que, a hores d’ara, inclou elements de 131 països.
Amb rigor s’ha portat el desenvolupament de la reunió per part de la presidenta des de Jamaica. Diríem que ho ha aconseguit amb precisió suïssa (per cert, l’art suís de la rellotgeria també ha estat admès a la llista representativa) i ha acabat avui divendres.
L’any vinent s’estudiaran 60 expedients i per a 2022 i 2023 es mantindrà aquesta xifra. Es donarà prioritat a aquelles candidatures procedents de països que no tinguin cap element inscrit i a les multinacionals.
Com és habitual, s’ha anunciat el lloc i el calendari del 16 Comitè Intergovernamental. La situació sanitària ha fet impossible que cap país pogués responsabilitzar-se de la propera convocatòria i París, seu de la UNESCO, es postula com a lloc de celebració. Del 13 al 18 de desembre de l’any vinent s’espera poder fer una reunió presencial, com en edicions anteriors. Un desig que comparteixen tots els estats part.
Després del tancament de la sessió no ha faltat la música. El reggae ha posat fi a cinc dies de treball intens i productiu, tal com ha remarcat Olivia Grange, que ha dirigit amb eficàcia les jornades.
