L’obra ofereix un ampli compendi de continguts per a comprendre la importància que la mort tenia en la rutina de les societats tradicionals. Tota la informació recollida és presentada en forma de miscel·lània, és a dir, mitjançant capítols temàtics que poden ser llegits separadament. El lector hi pot descobrir una gran varietat de pràctiques fúnebres o mortuòries que probablement ignorava. A tall d’exemple, es pot citar l’existència d’un calendari dels morts lligat a les quarantenes i els cicles lunars, la importància de les danses del vetlatori al País Valencià o els costums realitzats durant amb Tots Sants, entre molts altres. Per a complementar tota aquesta informació, el llibre es clou amb una selecció de dites i refranys sobre la mort, així com un glossari amb l’explicació de paraules relatives al món funerari.
Segons Amadeu Carbó, les actuals generacions “ja no tenim contacte amb la mort. A causa de les normatives d’higiene, hem delegat la gestió de les restes mortuòries a empreses especialistes”. Aquest aïllament respecte del cos dels difunts, contextualitzat en el marc d’un món cada vegada més laic i globalitzat, ens ha fet percebre la mort com una cosa llunyana, incòmode, no relacionada amb el cicle vital. Amb aquesta publicació, insisteix el folklorista, els autors han volgut generar “noves mirades, respectuoses però sense complexos, sobre la mort. Tornar-la a mirar de cara”.
