La taula de benvinguda va comptar amb els parlaments de tots els organismes que han participat de Prometheus: les universitats de Lleida, Barcelona i Perpinyà, l’Institut Occità de Cultura, el Departament de Cultura, el Govern d’Andorra, el Conselh Generau d’Aran i la Diputació de Lleida.
A continuació, Jordi Abella va dissertar sobre ‘Patrimoni Cultural Immaterial, museus i Pirineus. Dels reptes a les oportunitats’. El director de l’Ecomuseu de Les Valls d’Àneu va impulsar la Xarxa dels Museus del Pirineu, que aglutina més de cinquanta equipaments de l’Alt Pirineu i l’Aran. La gran majoria, va ressaltar, es caracteritzen per disposar d’equips tècnics reduïts (1-3 treballadors, que moltes vegades no s’hi dediquen exclusivament). Arran de la crisi financera de 2007, un gruix important van començar a ser gestionats per Ajuntaments, perdent així la seva autonomia i maniobrabilitat. Tot plegat en un context marcat per una doble transformació: l’entrada en escena del concepte Patrimoni Cultural Immaterial (PCI), i en paral·lel, el sorgiment d’una nova museografia més immersiva i participativa. De fet, són dues dinàmiques complementàries. Pels museus més innovadors, que prioritzen els relats envers l’exposició d’objectes, la divulgació del PCI és un gran camp a recórrer.
Les aportacions de Prometheus
Durant l’acte de cloenda es van recordar les principals iniciatives creades en el marc del projecte Prometheus. La més ambiciosa és el museu digital. Quan el portal es presenti, previsiblement aquest juliol, oferirà recursos per a tota mena de públics: una exposició central, recursos pedagògics, jocs infantils, vídeos divulgatius pels visitants, i també la possibilitat que els fallaries actualitzin dades sobre les baixades que se celebren als seus pobles. Es tracta del primer museu digital dels Pirineus, una aposta que permetrà superar les males comunicacions entre els seixanta-tres municipis implicats.
A principis d’estiu també veurà la llum la publicació de les actes del simposi internacional Festes del Foc dels Solsticis als Pirineus, celebrat a Bagà entre el 27 i 29 d’octubre de 2021, amb la participació de vint-i-un ponents. Una altra iniciativa a punt de sortir del forn és el kit de comunicació elaborat pel Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, a través del qual es desitja unificar l’estètica dels productes promocionals: panells de ruta i de paret, fulletons, senyalització de carreteres i camins, etcètera.
Una obvietat: perquè les falles dels Pirineus gaudeixin de bona salut, és vital garantir-ne el relleu generacional. La Càtedra d’Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus ha elaborat ‘La Maleta Fallaire’, un recurs pedagògic al servei dels mestres de cicle superior. Els centres educatius que desitgin fer-ne ús hi trobaran activitats per endinsar l’alumnat en el coneixement de les falles a través de quatre matèries troncals: medi natural, llengües, medi social i cultural i educació artística. Els continguts estan pensats per treballar en projectes i seguint el currículum oficial.
Prometheus ha suposat un punt d’inflexió en les polítiques de salvaguarda de les falles del Pirineu. Si s’aconsegueixen consolidar-ne les aportacions, la seva finalització només suposarà un punt i a part en les tasques de promoció de la festa. Per aconseguir-ho, per evitar que aquesta aturada momentània desemboqui en un punt final, és necessari involucrar la comunitat practicant. Des dels despatxos s’han impulsat iniciatives necessàries i ambicioses, però cal seguir treballant per garantir la implicació dels fallaires, els autèntics protagonistes de la festa.
