La futura llei, que promou el Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, també establirà les categories de protecció, el procediment per a la seva catalogació o declaració i les competències de les diferents administracions públiques en aquest àmbit.
La nova normativa buscarà donar resposta als nous reptes i escenaris, tant socials com econòmics, i que suposen una clara amenaça pel patrimoni cultural immaterial. Així, incorporarà conceptes com els usos socials, els coneixements i els usos relacionats amb la naturalesa i l’univers, els aprofitaments específics dels paisatges naturals i la toponímia o la dansa tradicionals.
La futura llei haurà de protegir els béns culturals immaterials que tinguin rellevància nacional i que haurà de declarar la Generalitat. També s’hauran de protegir les manifestacions del patrimoni cultural immaterial que, tot i llur significació i importància, no compleixen les condicions dels nacionals, mitjançant la seva declaració com a elements immaterials d’interès local per l’ajuntament corresponent.
La futura llei incidirà en el dret d’accés de la ciutadania en condicions d’igualtat a la cultura i impulsarà l’activitat cultural associativa. Es dotarà de contingut a la figura de la declaració d’entitat d’especial interès cultural –fins al moment, bàsicament honorífica– per tal que comporti beneficis més tangibles per a les entitats declarades. La nova proposta de llei haurà d’incloure mesures que ajudin a pal·liar les “deficiències” de finançament en l’àmbit del patrimoni cultural immaterial i del sector associatiu cultural. Amb aquest objectiu, es garantirà l’existència d’un fons de foment del patrimoni cultural immaterial i de l’associacionisme cultural, amb una consignació anual específica en els pressupostos de la Generalitat, i s’adoptarà una possible deducció en la part corresponent a la comunitat autònoma de la quota d’IRPF, per donatius a entitats declarades d’interès cultural.
Des de l’executiu es considera que la protecció i el reconeixement d’aquest patrimoni a través de la normativa catalana són necessaris per contrarestar les conseqüències de les actuals iniciatives legislatives estatals en la matèria, de caràcter clarament centralitzador.
La llei se sotmetrà al tràmit de consulta pública prèvia perquè la ciutadania i les entitats puguin intervenir i fer-hi aportacions sobre la necessitat d’aquesta llei i, si escau, sobre els objectius que ha de tenir.
