A vegades l’origen de les paraules és tan obvi, tan evident i redundant, que fins i tot se’ns escapa. Des d’aquesta reflexió lingüística podem preguntar-nos: “quin ha de ser l’objectiu de tota bona guia?”. Pel qui us escriu, la resposta és tant concisa com certa: “senzillament guiar-nos”. No és necessari que ens expliqui cada pam de terreny de l’indret que volem conèixer. L’encant de visitar un lloc per primera vegada és precisament descobrir-lo per un mateix, conquerir-lo lentament amb la mirada, abandonar-se un instant i fixar-se tranquil·lament en els detalls que donen vida a aquell edifici, aquella botiga, aquell local, aquell carrer.
Des d’aquesta filosofia s’ha concebut ‘Emblemàtics Barcelona. Guia dels establiments emblemàtics’, impulsada per l’Associació d’Establiments Emblemàtics (AEE) i el Fons d’Imatges de Comerç de Catalunya. En el marc del cicle La Conferència de l’Ens, organitzat per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, la guia va ser presentada ahir al vespre a la seu de la confederació cultural per l’autor Esteve Vilarúbies i el vicepresident de l’AEE Josep Maria Roig.
La descripció dels cent establiments emblemàtics que hi són descrits consta de tres parts: una breu explicació trilingüe (català/castellà/anglès) sobre la història i singularitat del local, acompanyada d’un gravat de l’artista Joan Bueno i una instantània del mateix Vilarrúbies. Segons ha apuntat el fotògraf banyolí, l’obra està adreçada “als veïns de Barcelona i també als turistes que desitgen conèixer la ciutat d’una altra manera”. Amb l’objectiu que tothom visiti els comerços a peu, la guia proposa rutes per a cada districte barceloní.
Gràcies a una senzilla llegenda, l’usuari de la guia pot identificar els establiments en dues grans categories: aquells que gaudeixen d’un valor històric, atès que mantenen la seva activitat des de fa més de 100 anys, i aquells que tenen un valor patrimonial, atès que conserven elements patrimonials originals. De fet, la majoria de comerços s’adiuen a les dues definicions. D’altra banda, Vilarrúbies ha destacat que els comerços emblemàtics recollits a ‘Emblemàtics Barcelona’ són només una mostra de tots els que es conserven a la capital catalana. Al web www.rutadelsemblematics.cat estan identificats els més de 200 locals que conformen aquest selecte club comercial.
Què podem fer per a salvaguardar els establiments emblemàtics?
Roig ha resumit els diferents factors que provoquen la desaparició d’un establiment emblemàtic: la pressió d’uns lloguers cada vegada més elevats; la manca de resposta de les Administracions per aplicar mesures de salvaguarda, excusant-se sovint en la teòrica prohició de “no poder anar contra la Llei del Comerç”; l’absència d’una definició rigorosa sobre els establiments emblemàtics que els permeti identificar-los, catalogar-los i conseguentment protegir-los; en alguns casos l’obsolència dels productes que s’hi venen; i finalment, també un canvi de mentalitat en les noves generacions, menys propenses a assumir el sacrifici que suposa mantenir una botiga.
La preservació dels establiments emblemàtics, ha prosseguit el també propietari de la pastisseria La Colmena, passa per a reconèixe’ls com un patrimoni immaterial. Això implica reivindicar el valor que tenen en la preservació de les tècniques artesanals, però també, a nivell més intangible, en l’enfortiment dels vincles veïnals. Els comerços històrics creen vincles comunitaris d’allò més forts i contribueixen a crear identitats compartides. En aquest sentit, algunes intervencions del públic, entre les quals les de l’expresident de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català Josep Viana i el Doctor en Antropologia Jordi Montlló, van plantejar la possibilitat que els establiments emblemàtics optin a ser inscrits a la Llista de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial segons la UNESCO.
Paral·lelament, ha complementat Vilarrúbies, cal treballar en la catalogació de tots els establiments emblemàtics de Catalunya. Pel fotògraf, la seva preservació és un tema de “voluntat política”. A altres punts d’Europa, un cas paradigmàtic és Londres, s’ha aconseguit mantenir els comerços històrics contra l’embat de les grans multinacionals. Les institucions públiques i la ciutadania han pres consciència que eren un element diferenciador com a ciutat, i els han potenciat també com a atractiu turístic. “Un comerç històric -ha emfatitzat- no es redueix a un mobiliari o a una façana”. També cal saber valorar l’activitat i la història que atresoren.
Els establiments emblemàtics, ha afegit l’autor de la guia són un patrimoni viu de Barcelona. “Hem d’evitar que es converteixin en una recreació, i això implica garantir que puguin mantenir la seva activitat”. Així que ja ho saps, barceloní: cada vegada que passis per davant d’un emblemàtic, entra i compra. No només gaudiràs d’un producte d’alta qualitat, també contribuiràs a mantenir una porció importantíssima de la història de la ciutat.
