A la plaça de l’Àngel, al barri Gòtic de Barcelona, la característica façana de fusta i vidre i el rètol de La Colmena formen part del paisatge urbà fa més de 150 anys. L’emblemàtica pastisseria és una de les més antigues de la ciutat, i des dels seus antics aparadors de fusta encara despatxen especialitats com el torró de crema o els bolados, i sobretot els famosos caramels, que els obradors segueixen elaborant de forma totalment artesana.
Tota Barcelona està ocupada per botigues de souvenirs, locals de menjar ràpid i franquícies de conegudes marques de roba fabricades a l’Àsia o de prescindibles articles de decoració. Tota? No! Alguns establiments singulars encara resisteixen al mercat, a les presses i la globalització que converteixen en fotocòpies els centres de les grans ciutats arreu del món. Un d’aquests és la pastisseria La Colmena, que l’any passat va celebrar el seu 150 aniversari.
El local es troba en el número 12 de la plaça de l’Àngel des de l’any 1868, però el seu origen és inclús més antic, doncs cap a finals de la dècada dels anys 1840 ja hi ha constància d’una confiteria en el local del davant, a l’actual Baixada de la Llibreteria (abans Baixada de la Presó). Era Can Abella, i el seu propietari, Rosendo Abella (un nom propici per a l’ofici dels dolços), tenia també un refinador de sucre, que li permetia assortir de la matèria primera necessària per als seus productes.
Als anys 1867 la família Costa va adquirir el negoci, el va traslladar a l’emplaçament actual i va canviar el nom pel de la ‘Dulceria de La Colmena’, mantenint ambdós rètols a la façana. Els anys següents el negoci va passar per diverses mans fins que el 1927 l’adquireixen els germans Josep i Francesc Roig, provinents de Vallbona de les Monges, i avis de l’actual propietari. El primer coneixia bé l’ofici, ja que l’havia après a l’antiga pastisseria de la Mercè, mentre que el seu germà, tot i que havia fet de carnisser, va aportar l’esperit aventurer i emprenedor que l’havia dut a embarcar-se a fer les Amèriques amb només 14 anys. Ells van expandir el negoci, arribant a regentar quatre comerços dedicats a la pastisseria sota la denominació comercial de La Colmena, i van guanyar-se fama i prestigi i bons clients.
En mans de la família Roig, l’establiment va viure també els moments de canvi que es produïen a la societat. Va ser metrallada durant els Fets d’Octubre del 1934, va ser línia de front durant els Fets de Maig del 1937, la van multar per tenir el rètol en català (‘Abella’) l’any 1939, que va acabar desapareixent. I el 1950 l’arquitecte Cèsar Martinell, jove deixeble de Gaudí, s’encarregà de la seva reforma, que el dia d’avui es conserva intacte.
Els caramels artesans més antics
Segle i mig després, el negoci està en mans de la tercera generació de la família. El propietari, Josep Maria Roig, explica que tenen una clientela molt fidel, fidel a la pastisseria i a les seves especialitats, com són el torró de crema catalana i els bolados (un producte antic que es feia antigament per endolcir la xocolata). I sobretot els seus caramels artesans, els més antics d’Espanya i amb sabors tant variats i sorprenents com de pi, vainilla, rosella, pinya o nata. Toni Roig, besnét de Francesc i fill de Josep Maria, és qui s’encarrega actualment de la seva elaboració.
Josep Maria Roig, que compatibilitza la feina de pastisser amb la seva militància a l’Associació d’Establiments Emblemàtics (per preservar la supervivència d’aquests locals) explica que quan produeixen els caramels, com que a sota dels aparadors hi ha els extractors, l’olor torna a inundar la plaça i els carrers. Una olor que, especialment els veïns i veïnes de més edat, tenen associada als records de la infantesa.
