Setmana Santa, apunta el gestor cultural, és el moment de l’any en el qual la religiositat popular pren més volada. Les antigues processons estaven vehiculades a través del fenomen associatiu. Eren una mostra de fervor cristià, però també exercien un component de cohesió grupal. En la societat medieval, no pot establir-se una distinció clara entre les confraries (religioses) i els gremis (laborals).
Actualment, moltes processons ofereixen una narrativa completa de la Passió de Jesús, des de l’entrada a Jerusalem fins a la soledat final de la Mare de Déu. Bertran destaca que “antigament, cadascú processionava amb la seva processó. Cada dia sortia una confraria amb un o dos misteris”. Les processons de Setmana Santa no tenien la mateixa pretensió que les de Corpus, és a dir escenificar el conjunt de la societat als carrers.
El també professor del Postgrau en Patrimoni Cultural Local esmenta un llarg reguitzell de processons d’arreu de Catalunya que han despertat la seva atenció: les de Bellpuig i Besalú (Divendres de Dolors), Tortosa (Diumenge de Rams), Badalona i Verges (Dijous Sant), Reus, Tarragona i Valls (Divendres Sant), o les processons de l’Encontre a Jesús i Maria, al Delta de l’Ebre.
Preguntat per Carbó sobre les particularitats del model de processons català, Bertran apunta que en molts municipis “no hi ha misteris propis, sinó seriats, moltes vegades fets a Olot”. Les representacions principatines acostumen a ser austeres, no gaire barroques o ampul·loses. Un altre element característic és l’ús de les cucurulles, habitual sobretot en les confraries de la Sang. Quant a l’aspecte sonor, s’imposaven els sons de capella. Sobretot en les processons de Dijous Sant, s’imposava un silenci sepulcral.
Com a cloenda de la conversa, Bertran subratlla que les “processons tenen alts i baixos. A vegades han emergit més enllà de la religió, des d’una consciència associativa o patrimonial”. Els dos últims anys, la covid-19 n’ha impedit la celebració habitual als carrers de Catalunya. L’adaptació de la festa a nous formats -a l’esfera digital o en grups reduïts- demostra que el múscul social que l’impulsa segueix sent fort.
