“Són el cor de la identitat. Manifestacions que formen part de l’etnografia de la cultura popular. Les referències més compartides i participades”, defensa el director de Labrit Patrimonio, Gaizka Aranguren, que dirigirà el projecte juntament amb Klara Larruzea, experta en patrimoni familiar immaterial. El projecte comptarà amb el suport d’un equip d’experts locals.
El projecte treballarà dividint l’illa en vuit zones, i a banda de fer una desena de fitxes per cada nucli poblacional, una pota fonamental serà identificar les comunitats portadores, que són els grups o persones que participen directament d’aquests rituals. Un altre vessant important és el treball de camp, de manera que serà clau per a l’equip assistir a les celebracions que s’hagin d’inventariar, amb entrevistes i gravacions audiovisuals.
D’entrada, s’ha començat amb la categoria d’activitats productives, processos i tècniques de l’àrea del Pla de Sant Jordi de Palma, documentant i valorant els oficis tradicionals de la comarca a través de les veus i del record de les persones que en són protagonistes. A tall d’exemple, l’ofici de vaquer, trencador de marès o constructor de molins. I és clar, també s’inventariarà el cant de la Sibil·la, declarat patrimoni immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2010, però també les festes de Sant Antoni o l’Alei Alei, una tradició única de Capdepera.
Les Illes Balears van aprovar el 2019 la seva llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, que posa l’èmfasi sobre el fet del reconeixement dels seus portadors i de les manifestacions culturals com a part integrant del seu patrimoni cultural.
