La professora Carme Oriol, investigadora i cap del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona ha publicat recentment el llibre 100 llegendes urbanes. Unes històries sorprenents dels nostres temps (Cossetània Edicions, 2019). L’obra —continuadora de la tasca de Josep M. Pujol, impulsor de l’estudi d’aquestes històries contemporànies—, és una de les poques existents sobre el tema i recull un centenar d’aquestes històries, agrupades per temàtica i amb referències a versions existents a altres contextos i països. Són relats que ens diuen molt sobre nosaltres mateixos, de les nostres pors i inquietuds, unes emocions que se’ns revelen molts semblants a les d’altres cultures d’arreu del món.
Què ha de tenir una història perquè la podem considerar llegenda urbana?
Ha de tenir un component sorprenent i extraordinari. En principi són relats breus, amb un desenvolupament no gaire extens des del punt de vista narratiu, i posen el focus en algun fet que crida l’atenció perquè no és habitual. Igual que les llegendes tradicionals, tenen una finalitat exemplar, volen donar unes pautes de conducta, ens diuen com ens hem de comportar.
Per això és important entendre el seu significat. Tenen temàtiques molt variades, però més enllà de la història que expliquen, de la seva aparença, tenen un sentit i una funció que sovint no es perceben a primer cop d’ull. Normalment són el resultat de gestionar les preocupacions, les pors, les inquietuds dels nostres temps, el desconeixement de certes coses que ens envolten. Quan expliquem aquestes històries compartim aquestes preocupacions amb altres persones.
Quins temes són els més habituals entre les llegendes urbanes?
Trobem relats sobre accidents, sobre drogues, assassinats, viatges a l’estranger, informàtica, sexe… La temàtica és molt variada. No sabria dir quines són les més populars. A més, en funció del nostre context i de la nostra situació vital, és més probable que ens expliquin o que nosaltres expliquem unes o altres històries. Per exemple, si ets mare amb fills petits, tens més probabilitat de sentir a parlar de llegendes referides a raptes de nens o de persones a les portes d’un col·legi que volen fer mal a les criatures. T’alerten sobre tenir cura dels fills.
Quin seria el sentit o la funció d’aquestes llegendes?
Tenen una funció preventiva. Et diuen: “Vés amb compte amb algunes situacions, amb les persones que tens al teu voltant”. En ser ficció, són més fàcils de recordar i poden servir per prevenir el comportament. Les llegendes t’ajuden a ser més prudent, amb les teves coses, amb les persones que acabes de conèixer o en les relacions sexuals. Tenen també una finalitat exemplar, per això algunes acaben malament, tenen un punt tràgic.
Hi ha diferències importants entre les llegendes catalanes i els relats que s’expliquen en altres cultures del món?
Les llegendes del llibre estan recollides a Catalunya i parlen de llocs i de situacions que ens hem pogut trobar aquí. Però al final de cadascuna he afegit un apartat de documentació on explico variants d’aquesta llegenda i si he trobat equivalents en llibres especialitzats de l’estat Espanyol o d’altres països.
Estem en un món global i les llegendes són també globals. Parlen de temes que ens afecten a tots com a éssers humans, i per això podem trobar històries molt similars en diferents països i contextos.
Com han influït les xarxes socials, el món digital i les noves formes de comunicació en les llegendes? Perquè segurament han fet que es propaguin més ràpidament i també que es modifiquin amb més facilitat.
Algunes de les històries que apareixen en el llibre són de fet el que anomenem rumors, que serien llegendes més breus, més sintètiques, gairebé microrelats. Aquesta brevetat fa que les podem transmetre fàcilment per internet, per WhatsApp, per correu electrònic.
Tot i això, aquestes llegendes urbanes s’expliquen molt en les converses dia a dia. Continuen funcionant més en la comunicació oral.
Com heu fet per recopilar les llegendes?
S’han recollit a través d’un treball de camp: primer vam contactar amb persones que ens les van explicar tal com les recordaven, i les vam anotar i agrupar per temes. Hi ha llegendes que he recollit jo mateixa, i altres recopilades per estudiants de la universitat, i tota aquesta documentació es conserva en l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la URV.
Per realitzar el llibre m’he basat en tot aquest material. Les llegendes que hi apareixen no representen una versió concreta sinó que les volen representar totes una mica, són la història explicada de forma més general, i complementada després amb les variants i les referències bibliogràfiques d’altres contextos i països.
Quines són les diferències entre una llegenda urbana i una llegenda tradicional?
Des del punt de vista estructural, jo diria que no hi ha. Les diferències estarien en les temàtiques. Les llegendes tradicionals, les que s’explicaven fa cent o cent cinquanta anys, parlaven de temes religiosos, perquè la religió tenia una presència molt important. Per això abunden les llegendes sobre mares de déu, sants, miracles, etc. Avui dia la religió no està tant present a la nostra societat, però tenim igualment altres creences i seguim explicant llegendes sobre fets insòlits i extraordinaris, com, per exemple, els extraterrestres.
És a dir, canvien les temàtiques però no hi ha diferències importants. Perquè les històries parlen de les nostres inseguretats, de les nostres pors, d’allò que ens preocupa, com la por a la mort, i això no canvia. En el passat hi havia llegendes sobre els morts i els cementiris, i avui les retrobem adaptades. Perquè seguim sense entendre què hi ha després de la mort.
Què ens diuen les llegendes urbanes sobre nosaltres?
Ens diuen que nosaltres no ho controlem tot. Que, per exemple, podem contraure una malaltia d’una manera que no havíem pensat mai. És el cas d’una de les llegendes més conegudes, la del “Benvingut al club de la sida”, l’origen de la qual va coincidir amb l’aparició d’aquesta malaltia, quan era incurable i es veia com una amenaça als éssers humans. Les llegendes t’alerten sobre com comportar-te. Juguen amb l’exageració i la hipèrbole, però tenen una aparença versemblant, que fa que pensem que han succeït de veritat.
