Els castellers i la muixeranga ja formen part de la riquesa cultural i social del món de forma oficial, en haver estat reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Hi ha però, un altre debat entorn d’una manifestació cultural i social de llarga tradició del País Valencià que podria entrar en aquesta qualificació: les falles. A pocs dies de la gran cremà, que es duu a terme la nit del 18 al 19 de març, la Revista d’Estudis Fallers, en llengua catalana i amb una perspectiva cultural que pren com a referència els Països Catalans, ofereix en el seu número 17 un dossier central de reflexió i estudi sobre aquesta festa des de diverses disciplines, que “vol contribuir al debat sobre la candidatura de les falles a ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO”.
Al llarg d’una vintena de pàgines podem trobar les reflexions de Luis Pablo Martínez, inspector de patrimoni de la conselleria de Turisme, Cultura i Esport de la Generalitat valenciana, de Joan Seguí, director del Museu Valencià d’Etnologia, de Juli Blasco, director del Museu Valencià de la Festa, de Paco Varea, periodista especialitzat en festes i tradicions, d’Antoni Colomina, doctor en belles arts, de Josep Vicent Frechina, expert en pirotècnia festiva, i de Frederic Oriola, llicenciat en Història i músic. El dossier es completa amb un article de Jesús Peris, professor de la Universitat de València, que reflexiona sobre la relació històrica i actual entre la festa de les falles i el concepte de patrimoni.
La secció “Materials d’Estudi” ofereix el treball de Josep Gregori Soler i Gonçal López-Pampló, especialistes en edició electrònica, sobre les possibilitats que les noves tecnologies brinden a la publicació dels llibrets de falla, així com l’aproximació que fan els historiadors de l’art Ivan Esbrí Andrés i María Llanos Iborra Candela a les influències artístiques expressades en les falles de Julio Monterrubio al llarg del seus trenta anys de carrera professional.
En l’apartat “Estudis”, Elvira Mas Zurita i Jorge Vitores Mas, historiadors de l’art valencià, aporten informació sobre els primers fusters coneguts que participaren en l’elaboració de falles durant la segona meitat del segle XIX. També hi podem llegir un article de l’historiador Javier Mozas sobre la configuració del vocabulari específic de la festa fallera a finals del segle XIX, que el 2011 va guanyar el premi Mocador al millor assaig sobre falles i cultura popular. Finalment, la secció es tanca amb un treball exhaustiu de Víctor Agulló, professor de la Universitat de València, sobre un aspecte de les falles poc tractat: les competicions esportives (fonamentalment, pilota valenciana, futbol i atletisme popular) organitzades per les comissions i institucions falleres.
L’Associació d’Estudis Fallers es va crear l’any 1990, amb l’objectiu de fomentar i divulgar l’estudi de la festa fallera en les dimensions històrica, estètica, sociològica, literària, econòmica, etcètera. Un objectiu que parteix de la base que l’estudi sistemàtic, rigorós i continuat de les Falles i contribueix a enriquir-les, ja que permet valorar-les i percebre-les com el ric patrimoni cultural que són. L’Associació s’encarrega de l’edició de la Revista d’Estudis Fallers, el primer número de la qual va aparèixer el 1994, i que es consolida com un instrument per a fer arribar al món faller i al conjunt de la societat les distintes reflexions i estudis que es generen al voltant d’aquesta festa.
2
1
