A l’Al-ayyala s’hi donen cita la dansa, la poesia cantada i la música de tambors per simular una batalla. Es tracta d’una pràctica cultural, expressiva i popular del nord-oest Oman i del conjunt dels Emirats Àrabs Units. En l’escenificació, dos grups d’una vintena d’homes alineats en dues fileres s’enfronten visualment, prenent a les seves mans canyes de bambú que simbolitzen llances i espases. Entre els homes s’hi situen els músics, que toquen tambors de diverses mides i timbals de llautó. Quan tothom ha pres posicions, els homes entonen cants poètics movent el cap i brandant les canyes de bambú al compàs dels tambors, mentre que altres es desplacen al voltant de les files brandant espases i fusells que llancen l’aire i han d’atrapar quan cauen a terra.
Als Emirats Àrabs, les noies joves també participen de la cerimònia, abillades amb indumentàries tradicionals i fent moure els seus cabells. La seva dansa està acompanyada d’una melodia de set sonoritats que es repeteixen de forma irregular. La poesia cantada, però, canvia en funció de les circumstàncies, segons si es tracta d’una celebració matrimonial o d’altres tipus de festivitats com la del sultanat d’Oman o la dels Emirats Àrabs. La UNESCO protegeix aquesta expressió cultural perquè és un punt de trobada de persones d’orígens i edats molt diverses, i per la transmissió oral d’aquest patrimoni que es produeix dins de les famílies.
