Podem considerar que les activitats programades es podien dividir en dues categories: en primer lloc, aquelles destinades a l’organització del mateix Fòrum i el paper de les ONGs dins l’estructura de la Convenció; en segon lloc, aquelles més adreçades a compartir coneixement i experiències sobre PCI i l’aportació que les ONGs poden fer a aquest camp. Així, les activitats del primer grup han pres sovint forma de tallers participatius, fent servir dinàmiques de grup per tal de mirar d’aconseguir posicions de consens entorn qüestions com els reptes de les ONG, la possibilitat de crear xarxes de col·laboració entre elles, com es pot actuar en contextos d’emergència (guerres, desastres naturals) o com poden participar les ONG en la revisió dels mecanismes de les llistes de la Convenció. Pel que fa a aquest darrer punt, s’han apuntat propostes de millora de cara al monitorage previ i posterior a la inscripció d’un element a la Llista Representativa, així com fórmules per tal de donar més rellevància a la Llista de Salvaguarda Urgent o el Registre de Bones Pràctiques, donat que aquestes dues llistes no estan rebent, per part dels estats, l’atenció que mereixerien.
Sens dubte, la discussió més densa i intensa ha quedat per la darrera sessió, diumenge a la tarda, en la que s’ha repassat la proposta d’estatuts del Fòrum, és a dir, la seva organització interna. Una discussió de rerefons jurídic però que òbviament té conseqüències directes sobre l’activitat futura del Fòrum. Bona part del debat –com en altres moments de la trobada- tenia a veure amb la necessitat d’aconseguir que totes les regions estiguin ben representades dins el Fòrum i els seus òrgans de govern, quan la realitat és que la regió d’Europa Occidental, EUA i Canadà suma més del 50% de les prop de 200 ONG actualment acreditades a la Convenció. La proposta d’estatuts en principi haurà de ser aprovada formalment dimecres.
Dins la segona categoria d’activitats –que cal dir-ho, sempre resulten menys agraïdes- ha destacat una taula de presentació d’experiències sobre PCI en contextos urbans, amb exemples procedents de la mateixa Colòmbia, Singapur, Índia, França, Holanda i Burkina Faso. Igualment, la jornada de dissabte es va cloure amb una presentació del paper que les ONG fan en la salvaguarda del PCI al país amfitrió, Colòmbia, amb tres exemples diferents. En primer lloc, una ONG dedicada específicament a la salvaguarda dels cants de treball dels Llanos –inclosos a la Llista de Salvaguarda Urgent-, mentre que en els altres dos exemples –que treballen a la zona de l’Amazònia i a la costa caribenya, respectivament- el treball amb el PCI és només una part d’una tasca més àmplia amb comunitats indígenes que inclou també altres qüestions com la defensa de les llegües locals i la tasca per aconseguir que passin a ser escrites i ensenyades a les escoles, la salut, la gestió de la terra o la promoció de les dones. La presentació també va servir per descriure el context en el qual desenvolupen la seva feina les ONG a Colòmbia, que inclou tant elements positius –el suport decidit del Ministeri de Cultura a la promoció del PCI- com altres de negatius –com a més extrems: la violència derivada del conflicte polític i del narcotràfic.
Aquest dilluns arrenca oficialment la catorzena Sessió del Comitè Intergovernamental que, entre d’altres, suposarà una nova tongada d’inscripcions a les tres llistes i, per primer cop, la possibilitat que un element sigui retirat de la Llista Representativa.
