L’ús de la sauna de fum tradicional té un paper important en la vida diària de la comunitat võro d’Estònia, és un punt de trobada, de descans i relaxació, però també d’aprofundiment de les relacions socials i dels vincles familiars. En una sauna de fum s’hi duen a terme pràctiques tradicionals com els hàbits del bany pròpiament dits, la fabricació de flagels per al bany, la construcció i reparació de saunes i el fumat de la carn en aquestes. La sauna de fum és una habitació de la llar, o una edificació separada de l’habitatge, proveïda d’una tarima per seure o estirar-se, que s’escalfa amb una estufa coberta de pedres, i com que no té llar de foc, el fum produït per la combustió de la fusta a l’estufa circula per tot recinte de la sauna.
En les pedres escalfades per l’estufa es tira aigua per carregar l’aire de vapor i els banyistes s’assoten el cos amb un flagell per eliminar la pell morta i estimular la circulació sanguínia. Després de suar, flagel·lar-se, relaxar-se i efectuar, si arriba el cas, algunes pràctiques curatives, els banyistes surten fora de la sauna per refrescar-se i rentar-se. Totes aquestes operacions es fan diversos cops. El bany a les saunes de fum és un costum essencialment familiar que sol tenir lloc els dissabtes, però també es practica amb motiu de la celebració de festes o esdeveniments familiars importants. La seva funció principal és relaxar el cos i la ment. Les famílies es conviden mútuament, per torn, a compartir aquest ús tradicional, i són les persones de més edat les que habitualment s’encarreguen dels preparatius del bany a la sauna amb ajuda dels nens, que a poc a poc van adquirint les competències necessàries per dur a terme aquestes tasques.
