La Jornada de Reflexió convocada per l’Ens de Comunicació Associativa, malgrat que es plantejava com un acte intern, es produí amb valors afegits que cal considerar. En primer lloc, la presència de la totalitat de les organitzacions federatives que integren l’Ens denota que cadascuna d’elles d’alguna manera considerava important la convocatòria. Es tractava d’un acte al que no es podia faltar. El debat obert que es produí durant tot el matí, després d’una detallada exposició dels quatre anys d’història de l’entitat, deixà entre els presents el regust de la feina ben feta. Es feia evident que ningú esperava fa quatre anys, quan només tres federacions van posar en marxa el projecte, que ja s’hagués celebrat el primer Congrés de l’Associacionisme Cultural i que bona part del debat que es feia era a l’entorn del compliment de les conclusions, quan tot just havia passat un any des de la celebració.
Una detallada memòria recollia els quatre anys d’activitat en quaranta-vuit pàgines farcides d’il·lustracions que anaven detallant, pas a pas, com s’ha anat produint l’organització d’activitats, des de les dificultats de redacció d’uns estatuts, la creació d’una oficina, la configuració d’una pàgina web i la creació d’un servei de premsa, la relació amb la totalitat dels grups parlamentaris i amb els diferents nivells de les administracions públiques que han anat donant suport a les activitats programades… L’empenta que denota el procés no ha estat renyida amb el tacte, la sensibilitat i la capacitat de diàleg imprescindible per aglutinar vint-i-dues organitzacions, establir ponts de relació amb una altra dotzena i, en només quatre anys, consolidar una organització que ja compta amb el reconeixement de les federacions que s’han agrupat i de les institucions amb les quals s’ha col·laborat. Aquests criteris suraven en el conjunt de les intervencions, totes elles constructives, fins i tot quan es preguntaven si no els resultava massa car formar part del que tots els entrevinents consideraven una institució ja consolidada, la darrera fita aconseguida ha estat la creació a Internet de la publicació digital Tornaveu, que haurà de ser el portaveu col·lectiu del dens teixit associatiu del que, afortunadament, disposa Catalunya.
La presència del President de la Generalitat podia haver estat la culminació del dia, sobretot per les paraules de reconeixement que va dirigir als representants de la multitud d’associacions que integren les federacions de l’Ens. Les paraules del President, que havia acudit aprofitant un buit entre dos actes, va ser tot un reconeixement a la feina feta, ara i en el passat, quan les associacions havien estat fonamentals per a superar el mal temps i creà noves expectatives, i un desgreuge per actituds personals que s’havien produït en el si d’alguna associació carismàtica, que res tenien a veure amb la història d’aquella mateixa institució, ni amb la gran contribució que tan desinteressadament havien fet les associacions al conjunt del país.
El president Montilla no només va fer el seu parlament des de la tribuna de la Jornada de Reflexió, també va conversar afable amb la majoria de participants, abans de fer-se la foto col·lectiva que immortalitzarà una densa jornada de treball.
Després de dinar al Restaurant del Museu Marítim, adjunt a la sala que la Diputació de Barcelona havia cedit per celebrar l’acte, una animada i col·loquial xerrada a càrrec de l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro, va transportar als presents a més d’un segle enrere; quan, després de la pèrdua de les colònies d’ultramar, Catalunya va saber superar el pessimisme que inundava la societat espanyola, construint un projecte de futur, potenciant les més importants associacions del país, creant un fenomen social de gran transcendència com el Modernisme.
Els presents van marxar de la convocatòria amb la convicció que l’Ens i les federacions representades poden ser una oportuna reacció constructiva de la societat catalana, la que toca ens aquest precís moment. El resultat final de la reflexió es podria dir que va ser optimista.
