“La Festa Major de Gràcia és l’excusa per anar relatant fets socials, polítics i econòmics de tota mena al llarg de l’existència de la festa –la primera referència escrita de la festa és del 1817-, un assaig on els testimonis expliquen la seva experiència viscuda, tant paios com gitanos, que relaten com van viure la festa i com era el món en què vivien”, explica Fornés a Tornaveu. De fet, ha recollit el testimoni de persones vives, “de vuitanta i més anys”, i també ha fet una feina d’hemeroteca per “recollir el testimoni que ha quedat escrit”.
Fornés, a més, remarca que és un llibre “clarament antifranquista, perquè ens ha donat la gana, amb gent que mai no escriurà un llibre, però que jo he fet que parlin i deixin el seu testimoni viu, clar, emocional… Per tant, no és un llibre d’història, sinó un llibre de memòria compartida amb l’excusa de la festa”.
Però el llibre també explica “aquesta Gràcia més profunda i íntima, els detalls que porten la gent a transformar els carrers per a la festa, i com transmeten de generació en generació aquesta tossuderia de voler convertir el barri on viuen en un lloc on pagui la pena viure-hi”, afegeix Josep Fornés.
L’autor també ha buscat reviure els testimonis de la Barcelona dels anys trenta i quaranta, temps de la República i de la guerra civil, així com la postguerra. En definitiva, resol, “com és la construcció de l’imaginari festiu de Gràcia entre la gent de Barcelona, com i per aquí la gent tenia tirada a anar a Gràcia per fer festa, fora muralles, i com acabaria essent el passeig de Gràcia”, per exemple. També explica que a Gràcia hi havia les primeres muntanyes russes de la península Ibèrica en un parc d’atraccions.
En definitiva, un recorregut emocional per la història de 209 anys de vida d’una festa vinculada a una ciutat i a un país.
