Executada amb ritme ràpid, enèrgica i apassionada, la dansa “isukuti” és un ball festiu tradicional amb acompanyament de tambors i cants que practiquen les comunitats isukha i idakho de l’oest de Kenya. Es troba en greu perill de desaparició, motiu pel qual ha intervingut la comissió de salvaguarda del patrimoni immaterial de la UNESCO, en entendre que es tracta d’un instrument essencial de transmissió de valors culturals i de convivència harmoniosa entre les famílies i les comunitats. Aquesta dansa acompanya la majoria de les etapes i moments importants de la vida d’aquestes comunitats, i és present en naixements, ritus d’iniciació, matrimonis, funerals, commemoracions, inauguracions, cerimònies religioses, esdeveniments esportius i altres tipus de reunions i actes públics.
La dansa deu el seu nom als tambors utilitzats per executar-la, que sempre es toquen en conjunts de tres mides (gran, mitjà i petit) i estan acompanyats per una banya d’antílop i sonalls metàl·lics. La dansa la condueix un solista que canta cobles temàtiques al ritme marcat pels tambors i els passos dels ballarins que formen dues files separades: una per als homes i una altra per a les dones.
La transmissió d’aquesta dansa i la freqüència de la seva pràctica estan disminuint considerablement, perquè molts dels seus dipositaris són d’edat avançada i no troben successors als que puguin transmetre els seus coneixements. La manca de recursos financers i de materials per fabricar els instruments musicals i confeccionar els abillaments dels ballarins són també un obstacle per a la transmissió. Finalment, molts compositors opten per treballar per gèneres musicals més comercials i una gran part del públic prefereix les diversions i espectacles més moderns.
