El gener de 1770, en el marc de la inauguració de la capella del Santíssim Sagrament a l’església del Catllar, un grup local va aixecar un “castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina”, en una diada que també va comptar amb la participació de grups de la Riera, el Vendrell i Santa Maria dels Monjos. Gràcies a la referència completa, sabem que els grups eren contractats i que la dinàmica competitiva tan pròpia de les colles castelleres ja hi era ben present.
A El Catllar, passió castellera (Cossetània Edicions), Rovira divideix la descripció dels 250 anys de tradició castellera en dos grans blocs. D’una banda, una relació cronològica dels fets més importants esdevinguts en els segles XVIII i XIX: les prohibicions eclesiàstiques, les visites dels Xiquets de Valls, les diades al Catllar en les festes municipals, el breu retrat d’uns quants castellers il·lustres, i el declivi que es viuria entre 1885 i 1900, coincidint amb una forta crisi agrària i sanitària. D’aquest període, també en destaca l’aixecament del primer 4 de 9 net al Catllar (1881).
Malauradament, serà necessari esperar setanta-cinc anys perquè es torni a alçar castells al Catllar (1975). En la descripció d’aquests darrers quaranta-cinc anys, Rovira explica les actuacions de les colles castelleres a la Raval, tal com és coneguda la plaça de la Vila. Des dels anys vuitanta, quan es converteix en plaça de vuit, hi actuen les colles més potents de Catalunya.
Rovira tanca el llibre amb un ampli annex documental i estadístic, que recull una dotzena de cròniques castelleres de Ramon Roca sobre diades a Tarragona i al Catllar, un quadre de les actuacions al Catllar en aquests 250 anys d’història, i també una relació de les colles que hi han actuat des de la represa de l’activitat.
