“Convido tothom a fer una immersió no només en el moment de la festa, sinó en els mesos previs als set dies de festa que veu el visitant, perquè en aquesta prèvia és on realment convius amb l’essència de la festa, un treball comunitari, altruista i anònim que vesteix la festa major”. Així s’explica el periodista i historiador Josep Maria Contel, que acaba de publicar el llibre Gràcia. Festa Major, dins de la col·lecció Catalunya desapareguda de l’editorial Edafós.
És un viatge per la història d’una festa que arrenca el 1901 i que l’autor atura l’any 1973 –l’hauria volgut aturar el 1975 amb la mort de Franco, però no disposava de fotografies dels dos anys que falten-, i que ofereix nombroses referències al motiu del guarniment dels carrers i les activitats que es feien en cadascun d’ells al llarg de la Festa Major a través d’imatges de gran valor històric. “És un llibre que permet veure el pas del temps com si tinguessis un llibre on les imatges se succeeixen si passes ràpid les pàgines, amb tota mena de canvis en els guarniments, els vestits, els pentinats, etc., però també canvis socials com l’arribada del cotxe o de la tele, que modifica també els hàbits d’oci dels ciutadans”, relata Contel.
I per què el llibre s’atura en els anys setanta? “Ho volia deixar en la mort de Franco perquè és un canvi d’etapa important, no és un interruptor, però sí que la mort genera un canvi de llibertats i de prendre el carrer i recuperar la cultura popular. La gent té ganes de fer coses, de recuperar la vida social, arriben les associacions de veïns, i aleshores hi ha una eufòria en la cultura popular. A més, les fotografies ja són en color i crec que trencava l’estètica del llibre”, argumenta a Tornaveu.
Ara bé, Josep Maria Contel remarca que la Festa Major de Gràcia, “ara massificada”, “és de les més importants del calendari festiu de Catalunya i de vegades es confon la festa amb la massificació, però no té un ritual com pot tenir la Patum de Berga o el carnaval de Vilanova, no és una festa ritualitzada, i això fa que tot es barregi, la vida quotidiana dels graciencs amb els visitants”. Per això Contel demana que més enllà de veure la festa de Gràcia en set dies, es fàci valdre “tot el treball que es fa al llarg de molts mesos treballant un guarniment, buscant finançament i donant forma a la festa que veurà la llum set dies”.
El llibre, que s’edita amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Festa Major de Gràcia, el Taller d’Història de Gràcia i la Generalitat de Catalunya, compta amb el pròleg de la periodista i escriptora Sílvia Manzanera, titulat ‘Un tresor per a les generacions d’ara i les futures’. Després d’una introducció titulada ‘L’evolució de la Festa Major de Gràcia’, el recorregut fotogràfic comença l’any 1901 en un primer període titulat ‘La festa entre guerres’, que comprèn fins a l’any 1935. Després es presenta el capítol ‘El franquisme i la festa (1939-1958)’, que explica com la dictadura va afectar les celebracions. Finalment, l’apartat ‘Festa, Seat 600 i televisió’ és el darrer capítol del llibre, que cobreix el període entre els anys 1959 i 1973.
