Tornaveu
Girona recupera el Cant de la Sibil·la

A la ciutat de l’Onyar, els versos profètics es podrà escoltar en el marc del concert El cant de la Sibil·la – Mil Nadals a Girona, que tindrà lloc diumenge 19 (12.30 h) a la Catedral. La Capella Polifònica de Girona interpretarà el text recollit en l’Ordinarium Gerundense de 1550. Segons destaca Martí Ferrer, director de la Capella Polifònica, el cant “va fixar-se aquell en una partitura, però es cantava des de temps molt reculats”. Els melòmans que vagin a Santa Maria de Girona també podran escoltar nadales harmonitzades pel mateix Ferrer, villancets barrocs, i cançons de compositors locals com ara Josep Viader, Francesc Vidal o Joaquim Pla Dalmau. El concert també comptarà amb el cor GiroNins, la secció infantil de la Capella Polifònica.

‘Quan canta la Sibil·la’, llibre d’Antoni Gelonch i Oriol Pérez Treviño

Viena Edicions ha publicat aquesta obra panoràmica i divulgativa sobre els orígens i simbolisme de les sibil·les, presents a la cultura occidental des del segle VI aC. En la presentació del llibre a la sala Canonja de La Seu Vella de Lleida, Gelonch va explicar que, en l’adaptació de les figures al cristianisme, l’Església va optar per fixar el seu nombre en dotze, com a equiparació femenina als dotze profetes, i també en consonància amb els dotze apòstols. D’aquesta dotzena, dues sibil·les anuncien l’advent, cinc altres l’arribada del messies, i les cinc restants declaren el tríduum pasqual: tres relaten la passió, una la mort a la creu de Jesús, i la darrera el moment de la seva resurrecció.

Gelonch també va exposar la plasmació artística de les sibil·les. Com a expressió musical, el cant té aproximadament uns mil anys d’antiguitat. En el terreny plàstic, les figures han estat motiu d’inspiració per a nombrosos artistes, sobretot a partir de l’època moderna. Entre altres pintors, les han representat Jan Van Eyck Miquel Àngel (a la Capella Sixtina), Rafael, José de Ribera i Diego Velázquez.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa