Amb l’arribada del solstici d’estiu, una setantena de pobles dels Pirineus –del Principat, d’Occitània, d’Andorra i de la Franja de Ponent– s’encendran de foc, festa i tradició. Les Falles dels Pirineus, declarades el 2015 Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, tenen un origen ancestral i estan íntimament lligades als cicles agraris i solars: arrencar el foc, símbol del sol, de la muntanya i baixar-lo cap al poble serveix per purificar els camps i els boscos, purificar la població i preservar-la dels mals esperits.
Durro, el 12 de juny, i Sort, l’endemà, protagonitzaran les primeres baixades de falles de la temporada; la revetlla de Sant Joan serà el dia principal: destaquen les falles d’Isil i Alins, molt espectaculars i populars, però també trobarem a altres poblacions com Boí, Pont de Suert o Alàs; a la Vall d’Aran, els veïns d’Arties i Les faram la crema deth Taro i deth Haro, respectivament, mentre que a Andorra encendran rodes de foc. Pla de l’Ermita, el 24 de juliol, Llesp, el 25 de juliol, tancaran el calendari fins l’any vinent.
Sort, una de les primeres falles de la temporada
El dissabte 13 de juny Sort celebrarà la novena edició de les festes del foc. Els fallaires unifiquen tots els pobles del municipi de la vall d’Assua i el Batlliu en dues baixades que s’uneixen en una a l’arribada a Sort, al voltant de la falla major del Parc del Riuet. El recorregut es fa a través de camins antics i murs de pedra, que la converteix en una festivitat excepcionalitat. La baixada popular és la que es fa des de Bressui, mentre que les altres estan restringides als membres de l’organització i els representants de cada poble.
Serp de foc a Isil
Isil, a les Valls dÀneu (Pallars Sobirà) protagonitza una de les falles més espectaculars cada 23 de juny. La festa s’inicia a mitja tarda, quan els fallaires pugen cap al Faro amb les falles carregades al coll. Allà, l’encesa de la Falla Major al poble és el senyal per començar la baixada, una llarga filera que des de lluny es confon amb una serp de foc que recorre les muntanyes. Les falles més grans es tomben muntanya avall per un canal que entrecreua la serp de foc. Un cop al poble, els fallaires són rebuts per les fadrines, i després comença el recorregut pel poble fins a la falla major, on llencen totes les falles i es crea així una gran foguera. La festa acaba amb danses tradicionals i un ball de nit i concert.
Llavorsí, una falla ben jove
Una de les incorporacions més recents al calendari de les falles és la de Llavorsí. Aquest municipi del Pallars va celebrar la primera baixada fallaire de la seva història el 29 de juny de 2024, amb l’objectiu és utilitzar el foc per a fomentar la unió entre els veïns, creant al mateix temps una festa popular i familiar. Els fallaires baixen des del mirador del Burganàs a tocar del poble, per un sender rehabilitat recentment.
La crema aranesa
En la Vall d’Aran, a Les i Arties, celebren la Crema de l’Haro i del Taro, respectivament. En aquest ritual, un avet de grans dimensions és encès a la plaça del poble la nit de Sant Joan, en un espectacle que barreja els costums cristianitzats amb antigues arrels cèltiques.
A Les, la festa comença de fet un any abans, quan es prepara el tronc i es planta al mig de la plaça. La nit de Sant Joan és la Quema, quan es crema l’Haro. Els dies següents hi ha música, mercats i balls. El 29 de juny, dia de Sant Pere, la festa conclou amb la Quilha deth Haro, quan es planta el nou tronc, invertit, i finalment, les últimes parelles de casats del poble, encarregats de tallar les cordes un cop plantat, col·loquen una corona, un ram de flors i una creu dalt de l’arbre, com a símbols de fecunditat i fertilitat.
A la Crema deth Taro d’Alins, la festa transcorre de forma similar, amb la recerca de l’avet més gran del bosc, que es tala i es planta fora del municipi. En aquest moment, el tronc passa a anomenar-se Taro. La vigília de Sant Joan, se li cala foc, se’l beneeix i és arrossegat per tot el poble fins a la casa de l’alcalde. Durant el trajecte, els més joves salten per sobre del tronc encès al ritme de música aranesa.
Boles de foc a Andorra
La cremada de falles a Andorra se celebra pel solstici d’estiu en dues dates diferents: el 23 de juny, a les parròquies d’Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany, Encamp, Canillo i La Massana; i el 28 de juny, a Ordino. Celebren la revetlla fent giravoltar unes falles enceses amb el foc sagrat del Canigó, creen espectaculars boles de foc mentre recorren els carrers del centre històric en una cercavila plena de llum, música i ambient festiu.
A Andorra la Vella, la celebració comença a la placeta del Puial amb el bateig de foc, un dels moments més simbòlics, en què els joves de 16 anys passen a formar part dels fallaires adults. Aquest ritual es fa amb la falla tradicional i representa el relleu generacional dins la festa. Tot seguit, s’inicia el recorregut per diferents places emblemàtiques on antigament ja se celebrava aquesta tradició, mantenint així el vincle amb la història i el territori.
Calendari de falles 2026
Alta Ribagorça
- 12 juny: Durro
- 20 juny: Senet
- 23 juny: Boí, El Pont de Suert, Vilaller i Casós
- 4 juliol: Barruera
- 11 juliol: Erill la Vall
- 17 juliol: Taüll
- 24 juliol: Pla de l’Ermita
- 25 juliol: Llesp
Pallars
- 13 juny: Sort
- 17 juny: Pobla de Segur
- 23 juny: Isil i Alins
- 27 juny: València d’Àneu, Llavorsí
- 4 juliol: Alós
- 12 juliol: Guingueta d’Aneu
Alt Urgell
- 23 juny: Alt Urgell
Vall Aran
- 23 juny: Arties i Les
Andorra
- 23 juny: Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes, La Massana, Canillo i Encamp
- 28 juny: Ordino
