En lo estiu móntan los bestiars de la França y dels habitadors de dits comtats en tan gran nombre que estan totes les navals poblades dels guardians dels dits bestiars, faent en la nit molts focs, y entre ells sonant molts instruments de música pastoril, com són: albays, dolçaynes, nesarts, flautes, y en los francesos alguns rebaquets, que ells acostumen sonar de diferent to de la música catalana.
Y entre los de un regne y altre pàssan moltes conversacions, y se fan moltas visitas, perquè los guardians dels bestiars catalans també són de nació francesa, y los de més són aquitans; perquè la complecció de la nació catalana no s’ és poguda may conduhir ni inclinar en obres servils ni villanescas, ans bé, de los que los castellans anomenan vilans, ells anomènan pagesos, y són de tant punt y honra molts d’ ells, que per ella competexen ab qualsevol cavaller català; per pobres que sían, per lo que toca a la honra, [competeixen] ab qualsevol senyor de títol, per poderós que sia.
Y axí, essent los guardians catalans de nació francesa, com los dels bestiars francesos, ab curiositat, com tots los bestiars dels dos regnes són pujats en dites montanyes, se visítan per saber, los uns dels altres, lo ésser de llurs parents y de llurs cases.
Y molts anys, los mayorals de les ramades dels bestiars que són en ditas cordilleras, en la vespre de Sant Juan de juny se’n pújan en lo més alt de la montanya de Canigó, que és en lo mix de les predites dos grans cordilleras, y de allí míran los focs fan los llurs pastors en les llurs jaces, faent-los ells també foc per senyalar-los com los estan mirant de dita gran montanya; de la qual no an solament descobren los focs fan la dita vespre los pobles rossellonesos, confletans y çardans, mes encara descobren los dels catalans y francesos.
