Un toc anuncia la mort d’un nen; dos, d’una nena; tres, d’un d’home; quatre, d’una dona. És només un exemple de la importància que els campaners han tingut durant molts segles per a comunicar missatges de manera instantània a tota la població d’un municipi. Des dels actes més ordinaris, com ara el calendari eucarístic o la celebració els rituals de pas (batejos, casaments, defuncions) fins als més extraordinaris: foc, crides a sometents, tancament de les muralles, morts de persones extraordinàries, arribades de grans personalitats a la vila, o bé la protecció contra les tempestes que amenaçaven malmetre la collita.
Com aquesta llista acredita, lluny de limitar-se a l’àmbit eclesiàstic, els tocs de campana també tenien una gran importància en l’esfera civil. Cada situació estava perfectament codificada per un toc, vol o repic que tothom sabia desxifrar. Tanta era la seva importància durant l’edat mitjana que, si per un defecte tècnic les campanes sonaven malament, els veïns del poble ho interpretaven com un signe de gran malastrugança.
Aprovant els tocs de campana com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional, el govern de Catalunya desitja garantir la “conservació i transmissió a les futures generacions” de tot aquest llegat sonor, inscrit a partir d’ara dins del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Un reconeixement que vol promoure la “utilització i la recuperació dels tocs manuals per tal reafirmar una identitat i una tradició mil·lenàries”. No debades, els tocs de campana, juntament amb els escassos pregoners encara existents, són els darrers vestigis del patrimoni sonor medieval català.
La Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya
Des de 1988, Ós de Balaguer acull la Trobada de Campaners de Catalunya. Fruit de les experiències compartides en aquesta cita anual, l’any 1993 es constituí la Confraria de Campaners de Catalunya, que des de llavors treballa en un doble objectiu: donar prestigi als tocs de campanes actuals, i recuperar les antigues tradicions culturals i religioses de les campanes. En aquest empeny, va veure la llum la revista El Batall (1998), es va obrir el Museu de les Campanes d’Ós de Balaguer (2004) i s’està realitzant un inventari general de tots els campanars, campaners i tocs presents a Catalunya.
El reconeixement dels tocs de campanes com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional s’ha fet públic pocs mesos després que el Palau de la Generalitat acollís el 19è Congrés Mundia del Carilló.
