Poques celebracions són més tradicionals arreu d’Europa com les festes de l’ós. Al segle XII, fou entronitzat com a rei dels animals. Considerat el senyor dels inferns i l’amo de l’interregne, foren moltes els rituals que pivotaven entorn la seva celebració. Eloi Ysàs Trias n’ha recollit uns quants en Els balls de l’ós. Carnavals dels Pirineus i altres festes tradicionals d’hivern europees (Publicacions Abadia de Montserrat), mereixedor del Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú atorgat per l’Ajuntament de Bellpuig amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La Casa dels Entremesos acollirà la presentació d’aquest llibre que repassa les representacions més emblemàtiques del Vallespir (Catalunya Nord), el Ball de l’Óssa d’Encamp (Andorra), l’Onso del Carnaval de Bielsa (Aragó), i l’Hartza dels Carnavals d’Ituren i Zubieta (País Basc). La cita, organitzada per l’Esbart Català de Dansaires dijous 8 de juny (20:00h), comptarà amb la presentació del catedràtic d’història del teatre català Francesc Massip (Universitat Rovira i Virgili) i el parlament del mateix autor del llibre.
Segons documentació de principis del segle XV, la presència dels ossos en els seguicis populars es remunta molt enrere. Les festes actuals es remunten a la llegenda dels germans Valentí i Orson, propagada en l’etapa carolíngia. Abans que el cristianisme ho prohibís (s. IX), al·legant que només les persones ser subjectes de veneració, els óssos fins i tot honorats com a divinitat.
