Les parèmies recollides per Amat tenen un to doctrinal, fan referència a codis de conducta en matèries com ara l’administració de la casa, les amistats i l’amor, el matrimoni o bé la gestió dels diners. Són pràcticament inexistents, en canvi, les referències toponímiques, al cicle de l’any o el calendari festiu. Cadascun dels aforismes està estructurat en dos versos heptasíl·labs que formen un rodolí. Per Pàmies, la publicació “pren el relleu al Llibre de bons amonestaments o Franselm, d’Anselm Trumeda (…), com a obra de caràcter didàctic i moral que servei per aprendre les primeres lletres a les escoles catalanes”. Destacats paremiòlegs del segle XVIII, com ara Carles Ros i fra Lluís Galiana, van rebre una forta influència dels Quatre-cents aforismes.
A més dels estudis introductoris, la proposta de Pàmies i Pizarro té dos valors afegits respecte anteriors publicacions. Inclou el pròleg que l’autor va fer de l’obra el 1623, una data sensiblement anterior a 1636, any de la primera edició coneguda de l’obra. D’altra banda, s’afegeixen notes lingüístiques per a millorar la comprensió d’aquelles paraules actualment desaparegudes o en desús.
Any de Joan Carles i Amat
La publicació del llibre s’inclou en la commemoració de l’Any Joan Carles i Amat, proclamat per la Generalitat de Catalunya amb motiu del 450è aniversari del seu naixement. A més de cultivar la paremiologia, el monistrolenc també és l’autor del primer tractat sobre guitarra espanyola –La guitarra espanyola de cinco órdenes (ca. 1596)—i del vademècum sobre plantes medicinals Fructus Medicinae (1623), inspirat en la medicina de Claudi Galè. En l’àmbit local, va exercir de jurat de cap Monistrol de Montserrat, on va fer construir la Casa de la Vila.
