El Comitè del Patrimoni Mundial ha inscrit sis nous indrets del món a la llista de Patrimoni protegit per la UNESCO, i arriba així als 1.007 espais. El conjunt històric i arqueològic de Bolgar (Federació de Rússia), situat a la vora del riu Volga, posseeix petjades de la ciutat medieval de Bolgar, lloc d’assentament primerenc de la civilització dels bolgars. Aquesta ciutat, que va existir des del segle VII fins al XV, constitueix un element representatiu dels intercanvis i transformacions culturals que es van produir a Euràsia al llarg de centenars d’anys i que van exercir un paper fonamental en la formació de civilitzacions, costums i tradicions culturals. A més de ser un exemple notable de continuïtat històrica i diversitat cultural, i en aquest sentit simbolitza la conversió a l’islam dels bolgares de la regió del Volga, ocorreguda l’any 922.
També s’han inclòs els assentaments Cacicals Precolombins amb Esferes de Pedra de Diquís (Costa Rica). Abasta quatre zones de vestigis arqueològics que es consideren testimonis excepcionals dels complexos sistemes socials, econòmics i polítics imperants entre els anys 500 i 1500 de la nostra era. El lloc comprèn túmuls, àrees pavimentades, sepultures i esferes de pedra, la utilitat de les quals encara és un misteri.
El complex paisatgístic de Trang An (Vietnam) inclou un massís de pics càrstics, l’espectacular paisatge de Trang An solcat per diverses valls i els farallons abruptes pràcticament verticals. Les exploracions efectuades en algunes de les grutes més altes han permès descobrir vestigis arqueològics d’activitats de l’ésser humà que es remunten a uns 30.000 anys enrere. Aquests vestigis són un testimoni de l’ocupació d’aquest massís muntanyós per grups de caçadors-recol·lectors, així com de la seva adaptació als canvis climàtics i ambientals. El lloc comprèn també la localitat de Hoa Lu, antiga capital de Vietnam en els segles X i XI, i una sèrie de temples, pagodes, paisatges d’arrossars, llogarets i llocs de caràcter sagrat.
També és objecte de protecció el Gran Parc Nacional de l’Himàlaia (Índia), que es caracteritza per la presència de pics muntanyosos de gran altitud, prades alpines i boscos fluvials. Les aigües de desglaç de les glaceres i geleres d’alta muntanya nodreixen les fonts de tot un seguit de rius, així com captacions d’aigua que són vitals per al proveïment de poblacions de diversos milions de persones que viuen en els seus cursos inferiors. A més, acull vint-i-cinc tipus de boscos diferents i un conjunt summament variat d’espècies animals, algunes de les quals es troben en perill d’extinció.
El Santuari de fauna i flora salvatge de la cadena de la muntanya Hamiguitan (Filipines) ofereix un hàbitat excepcional terrestre i marí per a nombroses espècies d’animals i plantes. El lloc alberga nombroses espècies protegides així com vuit espècies endèmiques de flora i fauna. Entre elles figuren arbres i plantes en situació crítica i dues aus emblemàtiques: l’àguila de Filipines i la cacatua de Filipines.
I finalment, l’Stevns Klint (Dinamarca), un lloc geològic que constitueix un testimoni excepcional de l’impacte provocat en l’escorça terrestre per la caiguda del meteorit de Chicxulub, ocorreguda a finals del Període Cretaci, fa uns 65 milions d’anys . Els científics estimen que aquest impacte va causar l’extinció massiva més recent de la història de la Terra, que va provocà la desaparició dels dinosaures i de més del 50% de la vida al nostre planeta.
