Traslladar l’excelsa poesia de Salvador Espriu, un dels escriptors més importants de la literatura catalana, a llenguatge visual és un repte de gran magnitud. I que l’encarregat d’assumir aquesta gesta sigui Joan-Pere Viladecans, pintor espriuà per excel·lència, és garantia d’èxit.
La Sala Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona acull, fins al proper 28 de febrer, la mostra Viladecans – Sinera, una interpretació de l’univers mític de l’obra Sinera a través de 25 pintures originals. Com no podia ser d’altra manera, el tema central és el diàleg amb la mort i l’inexorable pas del temps.
“Jo no he volgut il·lustrar ni interpretar sinó acompanyar l’obra d’Espriu, concretament Sinera, que és el poble, el país, el mite que Espriu crea a partir del desencís de la Guerra Civil i de la destrossa col·lectiva que hi va haver. Sinera en llatí vol dir ‘cendres’, i cendres és el que es va trobar tota aquella generació”, explica Viladecans.
El pintor combina trets propis d’Espriu amb altres de simbòlics extrets de l’imaginari col·lectiu català. Joan-Pere Viladecans ha seleccionat també matèries primeres, com sorra de platja, cendra i blauet, una picada d’ullet a la infància d’Espriu a Arenys de Mar.
Però no es tracta només d’un homenatge a l’Espriu literat. La mostra posa a l’abast del visitant testimonis documentals, com cartes, anotacions biogràfiques i fotografies, que evidencien l’estret vincle que el pintor, des de molt jove i malgrat la diferencia generacional, va mantenir amb el poeta.
L’exposició inclou dos poemaris complets: Cementiri de Sinera i Llibre de Sinera. I per tal que el visitant s’acabi d’endinsar en l’atmosfera del poeta, també es projecten vídeos relacionats amb elements sinerencs: el cementiri, el mar i el pas inexorable del temps.
“Les arts no són completes fins que no coneixem el parer dels assistents”, explicava Viladecans durant l’acte d’inauguració. Fins el 28 de febrer, els ciutadans barcelonins podran valorar la mostra a la Sala Ciutat de l’Ajuntament. Posteriorment, Viladecans – Sinera es desplaçarà a Santa Coloma de Farners, Arenys, Reus, Lleida i altres punts de Catalunya, per continuar completant l’obra d’Espriu amb una interpretació fins ara inèdita en el panorama artístic contemporani.
