El mateix Peret va posar data i lloc de naixement a la rumba catalana: l’any 1957 a Barcelona, arran de la seva cançó Lola. Ja sigui ell el pare, o també Antonio González “El Pescaílla”, Los Amaya, o altres músics del Raval, el cert és que la capital catalana dels anys 50 del segle passat es considera el bressol de la rumba, un gènere que es va estendre ràpidament entre la comunitat gitana francesa. Guy Bertrand explica l’origen d’aquest gènere, forjat amb elements del flamenc i dels ritmes caribenys i els sons urbans de l’època. Per les seves pàgines transiten el mateix Peret i el Pescaílla, primer de tot; el Chacho, Ramonet, Chango, Sisquetó i Maginet després.
L’autor passa després als músics gitanos previs a la rumba, més flamencs: com el sogre de Roberto Saadna, Jean Antoine Cargol Gartino, amb l’altre gran guitarrista dels cinquanta, Emmanuel Chato Petit Cargol.
A partir d’aquí, Bertrand va resseguint l’evolució paral·lela de la rumba al nord i al sud —i els ponts que s’establiren entre tots dos grups de gitanos catalans—: els de Perpinyà (centrat en el barri de Sant Jaume), com Joseph Xabo Vila, Antoine Tato Garcia o el grup Tekameli, i els de Barcelona, com Petitet, Peret Reyes o Sicus Carbonell.
El volum recopila valuosíssimes aportacions fotogràfiques, tant de la Catalunya nord i Barcelona com de les comunitats gitanes que hi ha a Occitània, signades per Jacques Léonard (Barcelona), Jean Ribière (Perpinyà), Pierre Parcé (Banyuls) o Gilles Bouquillon (Toulouse). També ha comptat amb la col·laboració i testimonis de rumbers, com Joseph i Jean Soler, Joseph “Mambo” Saadna, i paios apassionats per la rumba com Jean-Paul Escudero, Hervé Parent, Bernard Leblon o Jean-Paul Salles.
Avui hi ha tot un moviment mundial al voltant de la rumba que ha acabat depassant les famílies musicals gitanes en el si de les quals va néixer, fins el punt que la mateixa Unesco considera la possibilitat de declarar el gènere Patrimoni Cultural Mundial de la Humanitat.
