Inclòs a la llista de Patrimoni Immaterial de la UNESCO que requereix mesures urgents de salvaguarda, el cant masculí a dues veus denominat glasoechko és un gènere tradicional de música vocal característic de la regió del Baix Polog, a la República de Macedònia. Es tracta d’un cant polifònic en el qual el bordó evoluciona en contrapunt respecte a la veu melòdica dominant, i que acostuma a tenir l’acompanyament musical d’una flauta de pastor i d’una gaita. El glasoechko s’interpreta espontàniament en grups de dos o tres homes durant les celebracions de festes, reunions, casaments, banquets i esdeveniments socials de divers tipus.
Per als dipositaris d’aquesta tradició musical, integrats en una societat multiètnica, la pràctica del glasoechko constitueix un símbol d’identitat cultural. Els seus intèrprets són eminents cantants de talent que han adquirit els seus coneixements imitant el virtuosisme i les tècniques dels seus predecessors. No obstant això, la UNESCO assenyala que la viabilitat d’aquest cant masculí a dues veus practicat es troba en seriós perill de supervivència. De fet, està disminuint ràpidament el nombre de persones i grups que el practiquen i transmeten, a causa de l’emigració contínua de molts d’ells des de la guerra civil de 2001.
Les generacions més joves han tingut molt poques possibilitats de presenciar interpretacions de glasoechko i la gent de més edat considera que l’interès per aquest cant és insuficient per garantir la continuïtat de la seva transmissió. No existeixen enregistraments de les cançons d’aquest art musical tradicional i, si la situació actual persisteix, aquest cant està condemnat a desaparèixer.
