El cap de setmana 16 i 17 d’abril es va celebrar a Andorra la Vella la 8a Trobada de Fallaires del Pirineu que va comptar amb la presència de representants dels diferents territoris amb tradició fallaire del sud de França, Aragó, Catalunya i Andorra, que, entre d’altres aspectes van debatre com els ha influït el reconeixement de la UNESCO.
La trobada va començar dissabte 16 al matí al Comú d’Andorra la Vella amb una reunió de treball del Comitè tècnic de Les festes del foc dels solsticis als Pirineus. La reunió va girar al voltant de tres eixos fonamentals: les bases de la futura associació internacional de fallaires, l’elaboració del seu logotip i les mesures que cada comunitat ha d’aplicar per preservar la festa, declarada l’1 de desembre del 2015 Patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO. Pel que fa al primer dels aspectes, l’associació internacional, es va acordar un pla d’actuació per establir quina representació tindrà, tenint en compte que a cada territori hi ha estructures administratives molt diferents.
I després de la UNESCO… què?
El plat fort de la trobada, però, va ser dissabte a la tarda amb el desenvolupament d’una taula rodona que portava per títol I després de la UNESCO… què? en la qual representants de diferents béns culturals declarats patrimoni de la humanitat van debatre sobre les conseqüències que els ha comportat la declaració per part de la Unesco, sobre la gestió que cal fer de la gent que hi acudeix i si cal posar límits a les festes.
Amb una sala d’actes del Centre Cultural la Llacuna d’Andorra la Vella plena de gom a gom, hi eren representades les festes de la Patum, per part de Ramon Felipó; la del Cant de la Sibil·la de la Seu d’Urgell, per Lluís Obiols; la dels castellers, per Guillem Soler; i la de les festes del foc al Pirineu, per Joan Reguant; així com la Vall del Madriu-Perafita-Claror d’Andorra declarada patrimoni de la humanitat l’any 2004 i representada a la taula rodona per Susanna Simon.
Els representants de les festes de la Patum i dels castellers van assegurar que la declaració de la UNESCO no va comportar necessàriament un augment de públic, ja que el “boom” venia d’abans. En el primer cas, Ramon Felipó va assegurar que la declaració “no ha alterat la festa” i va reconèixer que fins i tot hi ha actualment una inflexió a la baixa de visitants, perquè moltes persones ja hi han passat i pel fet que en molts llocs de Catalunya es fan festes de format similar.
Pel que fa als castellers, Guillem Soler va explicar que “ja anem pel tercer boom”, i que el reconeixement de la UNESCO “va acompanyar i sumar”, però l’èxit d’aquesta festa és fruit de molts altres factors. A més, va reconèixer que gestionen l’increment de públic “sense una estratègia gaire clara”. Soler ha afegit que aquesta distinció els ha permès introduir criteris de mínims a l’hora de determinar què és una colla castellera o què és un castell.
Una garantia per mantenir l’essència
Durant la taula rodona, moderada pel periodista i fallaire Albert Roig, també va intervenir Lluís Obiols, representant del Cant de la Sibil·la de la Seu d’Urgell, que va admetre que en el cas d’aquesta festa és difícil aconseguir més repercussió perquè només se celebra la nit de Nadal, però considera que després de la declaració de la Unesco, “és fonamental mantenir l’essència bàsica de la festa”.
La directora del pla de gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, Susanna Simon, va assegurar que és més fàcil de conservar o divulgar una festa que no pas un patrimoni material com és la vall. Així, Simon considera que la Vall del Madriu “és la gran desconeguda d’Andorra”, ja que hi ha dificultats per donar-la a conèixer i conscienciar la població, els polítics i els actors que hi tenen interessos. Pel que fa als visitants, també va puntualitzar que el seu augment s’ha de fer de manera sostenible, perquè els turistes no tinguin una influència negativa en el patrimoni.
En el cas de les festes del solstici d’estiu del Pirineu, el seu coordinador, Joan Reguant, va destacar que les falles són el cas més complex de gestionar, tenint en compte que és una comunitat molt àmplia, en tres estats diferents amb cultures administratives i de protecció molt diverses. “Però la complexitat no vol dir dificultat, sinó que el que dóna és més resistència”, va assegurar.
La VIII Trobada va cloure l’endemà diumenge 17 d’abril amb una mostra de cultura popular andorrana en la qual van intervenir els cinc esbarts -Sant Romà d’Encamp; Valls del Nord de la Massana i Ordino; Dansaire d’Andorra la Vella; Laurèdia de Sant Julià i Santa Anna d’Escaldes-Engordany- i la colla Gresca Gegantera d’Andorra la Vella amb els seus gegants Carlemany i Ermessenda. Tal com va destacar el president de l’Associació de Fallaires d’Andorra la Vella, Santi Sànchez, l’objectiu d’aquesta mostra va ser la d’exemplificar que, si bé el reconeixement de la UNESCO ha estat per a les festes del foc del Pirineu, “hem volgut transmetre’l a tota la cultura pirinenca perquè la festa ha de ser de tots i esperem que tothom se la faci seva”.
Durant la trobada els fallaires també van ser rebuts pel Síndic General d’Andorra, Vicenç Mateu, que va donar el seu reconeixement a la comunitat fallaire tant per la declaració de la Unesco com pel premi Alimara Especial obtingut el 14 d’abril passat per la salvaguarda de les tradicions i la unió entre patrimoni cultural i natural.
