Dilluns 21 d’agost, al recinte de l’església de Prada, s’interpretà el Cant de la Sibil·la en la seva versió algueresa. Aquesta versió difereix de la mallorquina perquè qui canta és un canonge que puja a la trona acompanyat de dos nens que porten l’espasa i el símbol de la justícia, respectivament.
Tradicionalment el Cant de la Sibil·la és l’obertura de la Missa del Gall que se celebra a la mitjanit de Nadal i obre la cerimònia religiosa pròpiament dita. Aquest cant ha tingut per als algueresos una gran consideració en un sentit religiós i de fe, però també amb un fort lligam amb la llengua catalana.
El tema de la lletra és una profecia sobre la fi del món i inicialment es cantava en llatí, però des del segle XIII se’n documenten versions en català, per la qual cosa es tracta d’una de les primeres expressions poètiques en aquesta llengua.
La presentació que es féu a l’UCE de 2012 fou una recreació teatralitzada a càrrec d’un grups d’actors i cantants algueresos i que s’estrenà amb motiu del primer aniversari (2011) de la declaració per la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
1
