Amb honrades excepcions, entre les quals cal destacar els noms d’Aureli Capmany i el baró de Maldà, pocs estudiosos han prestat atenció a la descripció i recerca sobre la gastronomia popular. Segurament sí en el recull de receptaris i elaborar de cànons, però no tant en l’estudi sobre la simbologia i funció social de les menges. En aquest camp, destaquen els estudis de la Dra. Marta Manzanares, autora de la tesi doctoral ‘La confitura a la Catalunya moderna: pràctiques i significats entorn dels dolços (segles XVI – XVIII)’.
La colonització d’Amèrica va permetre la popularització del sucre, que malgrat que venia substituint la mel des de principis del segle XV, seguia considerat un producte car i exòtic. Fundat el 1562, el Col·legi d’Adobers i Droguers de Barcelona va jugar un paper clau en la comercialització d’aquest article. A Dolços i confiters a la Catalunya moderna, s’explica la importància que va tenir aquest fet en la configuració de noves pràctiques simbòliques, com ara donar dolços als convalescents, a les dones que acabaven de parir o com a presents en actes institucionals. En paral·lel, les confitures s’introdueixen acceleradament en el calendari festiu. De fet, durant l’època moderna es configura l’associació entre certs dolços i les principals celebracions anuals: la crema i els matons de Sant Josep, el llançament de confits per Corpus, els panellets de Tots Sants, o bé el consum de torrons i neules nadalenques, si bé aquestes eren menjades durant tot l’any, sobretot en ambients religiosos.
A partir del segle XVIII, amb la puixança de la classe burgesa, es consoliden les esferes d’oci privat. En aquest context, oferir dolços en les visites domèstiques era un mostra de civilitat. En les cerimònies litúrgiques, tampoc hi mancaven les confitures. A tall d’exemple, en el bateig de la primera neta del baró de Maldà, s’hi va oferir tortells, melindros, pa de pessic, ensimades per sucar en els sorbets, begudes fredes i xocolata. Fins ben entrat el segle XX, a moltes zones de Catalunya encara es mesurava la importància d’un casament per la quantitat de confits de farina que es tiraven.
El llibre de Manzanares també serveix per prendre consciència de la importància que el Col·legi d’Adobers tenia en la Catalunya, no debades gaudien d’una distinció social als menestrals, i de l’ample corpus de receptaris que es van escriure a la Catalunya del segle XVIII, i que esdevenen una raresa a la resta d’Europa.
