Deu dels onze membres del Consell Nacional de Cultura i de les Arts han dimitit en bloc, en disconformitat amb el projecte de Llei d’Agilitat i Reestructuració Administrativa. Es tracta de Francesc Guardans (president), Xavier Antich, Silvia Munt, Rosa Vergés, Chantal Grande, Marta Oliveres, Manel Camp, Jordi Coca, Manuel Forcano i Juli Capella, que signen el comunicat “En defensa del CONCA”, que reproduïm íntegrament. Només Pilar Parcerisas, la vicepresidenta de l’organisme creat pel Parlament de Catalunya, es manté en el càrrec, argumentant que es tracta d’una decisió precipitada optant per esperar el text definitiu que sortirà del Projecte de Llei.
En defensa del CoNCA
Després d’un molt llarg debat entre els sectors culturals i els representants polítics, l’any 2008 el Parlament de Catalunya va aprovar la creació del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA).
El preàmbul de la Llei 6/2008 declarava:
“Transcorreguts més de vint-i-cinc anys des de la recuperació de les llibertats democràtiques i de la restauració de les seves institucions nacionals, la societat catalana ha assolit un grau de maduresa que obliga els poders públics a replantejar el model de gestió cultural i de suport i foment a la creació artística vigents i adequar-lo a les exigències i als nous reptes que es plantegen. L’oportunitat de crear el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts neix en constatar la necessitat de generar noves fórmules de polítiques culturals i de suport a la creació. A aquesta raó, però, s’hi ha d’afegir el convenciment que cal mantenir la política de foment i expansió de la cultura i de les arts al marge de les conjuntures polítiques, concretes i accidentals, i que, en tot cas, la societat, únic titular dels actius culturals del país, ha de participar en les decisions que hi incideixen a partir del model que representen els Consells de les Arts, Arts Councils […]”.
En compliment d’aquesta Llei, el Parlament va nomenar, a proposta de la Presidència de la Generalitat, els onze membres del Plenari del CoNCA.
Cal recordar que la Llei de creació del CoNCA va suposar una nova gestió dels recursos públics de suport a les arts, així com la democratització d’una part de les polítiques culturals a través de la participació i la corresponsabilització de membres provinents dels sectors culturals i no dels partits polítics. El model que implica la institució del CoNCA se sustenta, fonamentalment, en tres aspectes:
• En primer lloc, la Llei pretén evitar el dirigisme cultural partidista, posant a les mans d’un organisme independent del Govern la responsabilitat d’organitzar la política de suport i de promoció de la creativitat cultural i artística, evitant amb això que la concessió d’ajuts i beques obeeixi a criteris partidistes o propagandístics.
• En segon lloc, amb la Llei se singularitza el tractament de suport a la creativitat, l’àmbit més fràgil i vulnerable de les produccions culturals, i deslliga la consideració de les seves problemàtiques respecte de les indústries culturals. Així doncs, el CoNCA atén especialment als criteris purament artístics i culturals, als principis del risc, la innovació, el talent, la implicació social i col•lectiva, etc., que no són els criteris que regeixen les polítiques de suport a les indústries culturals.
• En tercer lloc, la Llei pretén instituir amb el CoNCA una garantia de continuïtat en certes polítiques culturals per tal d’evitar que, a cada canvi de legislatura, canviï el marc general d’actuació i les directrius d’iniciatives que només poden consolidar-se si es planifiquen a llarg termini.
La presentació a tràmit, per part del Govern de la Generalitat, del Projecte de Llei d’Agilitat i Reestructuració Administrativa, suposa un canvi substancial d’aquest model. En aquest sentit, pretén estroncar els tímids avenços en la desgovernamentalització de les polítiques de suport i promoció de la creativitat, aspira a reorganitzar de bell nou les polítiques culturals públiques a través d’una recentralització política i administrativa; i suposa una involució perquè retorna tot el poder de les polítiques culturals i de la concessió de tots els ajuts als responsables polítics de la Conselleria de Cultura.
Els arguments esgrimits per buidar el CoNCA de les seves competències són els criteris d’estalvi i d’eficiència. Tanmateix, el nou model que proposa el Projecte de Llei no suposa cap estalvi, ja que els ajuts continuaran atorgant-se seguint els procediments a què obliga la llei, però ja directament des de la Conselleria, amb el risc afegit que els criteris no prioritzin la valoració artística. Així mateix, el nou model no implica automàticament una major eficiència, la qual d’altra banda ja és un objectiu prioritari del CoNCA, i sí, en canvi, una menor garantia de transparència i d’objectivitat. Això és encara més evident quan la Conselleria de Cultura no té previst incloure ara per ara l’Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC) dins la nova estructura que concentrarà totes les subvencions, l’anomenada “Finestreta única”, quan els seus ajuts, amb diferència els més importants que dóna la Conselleria, són, l’any 2010, 42 milions d’euros, que representen un 44% dels ajuts atorgats per la Conselleria.
Cal recordar que, des de la seva creació, el CoNCA ha estat solidari amb els ajustaments pressupostaris deguts a la crisi econòmica, i ha vist disminuïts els seus pressupostos de forma substancial en contra del desplegament que preveia la Llei, fins al punt que el pressupost del CoNCA ja només representa el 2,9% del global de la Conselleria de Cultura.
El Plenari del CoNCA, al llarg dels darrers mesos, ha manifestat la seva oposició al Projecte de Llei a través d’un dictamen jurídic i, amb el màxim respecte institucional, ha dialogat amb les instàncies governamentals, polítiques i culturals (Presidència del Govern de la Generalitat, representants polítics dels partits amb presència al Parlament de Catalunya, Conselleria de Cultura i representats dels sectors culturals), per tal de mostrar el perill que, respecte del model ja existent, suposa l’actual Projecte de Llei.
Tanmateix, a hores d’ara, no s’ha aconseguit ni que el Govern modifiqui les seves intencions manifestades en el Projecte de Llei, ni que els representants polítics que estan disposats a defensar el model que exemplifica el CoNCA constitueixin una majoria parlamentària suficient perquè el Projecte de Llei no prosperi. Ni tan sols després del manifest impulsat per les associacions culturals a través de la Plataforma “No retalleu la cultura”.
En conseqüència de tot l’exposat fins aquí, i amb coherència amb la responsabilitat que vam adquirir al Parlament de Catalunya en ser nomenats, els membres del Plenari del CoNCA sotasignants del present document, tot considerant que el Projecte de Llei implica una involució política i cultural, que buida la institució de continguts fonamentals i la converteix en un organisme irrellevant, renunciem al càrrec de membres del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya.
