Avui ha estat la jornada més intensa de la 13a Sessió del Comitè Intergovernamental. El dia que s’han dirimit més candidatures a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, i per tant, també el dia en què les emocions –nervis, alegria, en alguns casos també decepció—han estat més a flor de pell. La jornada del dimecres ja havia estat un avís per a navegants. No debades, cinc de les catorze candidatures que optaven a ser inscrites a la Llista Representativa no van aconseguir el seu objectiu. Avui tocava deliberar l’acceptació (o no) de les 26 expressions restants que faltaven per avaluar.
Hi ha un equívoc força habitual respecte la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. És la creença, del tot falsa, que només les expressions que en formen part poden ser considerades com a PCI de la Humanitat. La realitat, tanmateix, és una altra. Allò que dirimeix el Comitè Intergovernamental no és la vàlua d’una expressió, sinó la manera com aquesta està sent gestionada per la comunitat practicant. De fet, la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial és molt taxativa en aquest aspecte. Allò que pot considerar-se Patrimoni Cultural Immaterial, apunta el text, ho decideix les persones que viuen en la mateixa comunitat.
Per avaluar la possible inscripció d’un element en la Llista Representativa, un Òrgan Avaluador decideix si la candidatura presentada compleix cinc requisits:
R1.- Ser una pràctica vigent.
R2.- El reconeixement contribuirà a divulgar el Patrimoni Cultural Immaterial a escala global.
R3.- Demostrar l’elaboració de mesures de salvaguarda per a protegir i promocionar l’element.
R4.- La candidatura ha d’haver estat impulsada o comptar amb la participació àmplia de la comunitat practicant.
R5.- L’element ha de figurar en un inventari de patrimoni cultural immaterial del territori que presenta la candidatura.
Si l’esmentat Òrgan Avaluador estableix que una expressió cultural compleix tots aquests punts, proposa al Comitè Intergovernamental (CI) que la candidatura sigui acceptada. Tot i que teòricament el CI ha de fer cas del dictàvem de l’Òrgan Avaluador, no sempre és així. A vegades, les relacions diplomàtiques, o bé la mateixa projecció internacional de l’element sotmès a judici, fan decantar la balança a favor de candidatures metodològicament millorables.
Avui hem viscut un cas paradigmàtic en aquest sentit. Tot i que la candidatura per a incloure el reggae en la Llista Representativa presentava deficiències en els criteris R2 i R5, s’ha acabat acceptant gràcies al coneixement d’aquest estil musical i a les complicitats que ha aconseguit guanyar-se Jamaica. Un altre cas simptomàtic ha estat la candidatura argentina del chamamé. Malgrat que no ha estat acceptada a la Llista Representativa, les intenses gestions polítiques possiblement permetin que l’Estat pugui tornar a presentar la candidatura en la propera sessió del Comitè Intergovernamental, i no pas al cap de dos anys com estableixen les directrius operatives. En aquest sentit, el secretari de la Convenció Tim Curtis ha alertat que tots els acords del Comitè Intergovernamental hauran de ser ratificats per l’Assemblea General de la UNESCO, i que aquesta ratificació serà menys probable en la mesura que no es compleixi la normativa d’aquelles directrius. El cas encara no està resolt. Demà seguirem debatent.
Una de les expressions que han estat inscrites en la Llista Representativa són les tamborradas, o sigui les grans concentracions de tambors que se celebren en diferents punts de la geografia espanyola: Castella la Mancha, Aragó, Múrcia i Andalusia, principalment. En les terres de parla catalana, també se celebren a alguns municipis del País Valencià, com ara L’Alcora i L’Alzira. La nostra enhorabona per l’èxit de la candidatura!
Altres expressions que també han obtingut el reconeixement del CI són la lluita gregoriana, l’art tradicional de teixir dels Naga (República de Lao), els rituals de primavera dels criadors de cavall del Kazahstan, els balls i cants de Jordània anomenats As-Amer, o la romeria mexicana de La llevada de la Verge de Zapopan, que ens han obsequiat amb un ball just després de conèixer la inscripció de la candidatura. A més, m’agradaria destacar-ho per la dificultat afegida que suposa aquest reconeixement, s’ha acceptat el programa suec Terre des légendes pour promouvoir et redynamiser l’art du conte dans le comté de Kronoberg en el Registre de Bones Pràctiques de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.
A partir de demà el Comitè Intergovernamental tornarà a debatre sobre qüestions de funcionament intern. Entre altres aspectes, es definiran els membres de l’Òrgan Avaluador pel cicle 2019, es farà un seguiment de la implementació de les mesures recomanades pels grups de treball específics, i també es reflexionarà sobre el paper que han de desenvolupar les entitats sense afany de lucre en la l’aplicació de la Convenció.
En la mesura de les nostres possibilitats, des de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català treballarem per aconseguir que la incidència de la ICH NGO Forum (Fòrum d’entitats acreditades segons la UNESCO per a la Convenció del PCI) sigui cada vegada més gran. La reunió que demà celebrarà el Fòrum amb Ernesto Ottone, ADG (Assistant Director-General) de Cultura de la UNESCO, és una bona oportunitat per continuar avançant en aquesta direcció.
