No hauríem de remuntar-nos gaires dècades enrere per, fent un simple exercici d’hemeroteca, trobar declaracions pejoratives dels etnògrafs i els antropòlegs envers l’estudi del folklore. Uns temps que afortunadament són llunyans. Actualment existeix un ampli consens segons el qual també és imprescindible investigar la cultura popular d’una comunitat per a poder comprendre el seu funcionament i essència. Un canvi de mentalitat que ha permès l’estudi i recuperació de moltes festes i pràctiques seculars que havien estat ignorades o menystingudes. La creació de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (1994), i el consegüent Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), ha facilitat la col·laboració entre aquests àmbits tradicionalment oposats.
La jornada de recerca etnològica a les Terres de Lleida i del Pirineu (Cervera, 24 d’octubre) ho tornarà a demostrar. En el sí del programa Cultura Viva 2016, Cervera presentarà set estudis etnogràfics realitzats recentment. L’entrada a les presentacions, que es desenvoluparan a la Sala Francesc Buireu, serà gratuïta. El Museu Comarcal de Cervera, el Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega i l’Eco Museu Valls d’Àneu han preparat un compendi molt atractiu que abraça el conjunt del territori lleidatà i demostra les múltiples finalitats que es poden derivar de la recerca. La recuperació és una de les més evidents. Àngel Vallverdú i Lluís Vellas explicaran la reintroducció del Ball d’Espases a Cervera, recuperat enguany 300 anys després que fos prohibit per la dinastia borbònica; sense marxar de la capital segarrenca, Laia Ahumada i Montse Graells exposaran la recuperació de la memòria oral de la Casa Duran i Sanpere, pertanyent al famós arxivista i divulgador català.
Jordi Cebolla, integrant del grup Quartana, vindrà des de Lleida capital per publicitar Firam Firam. Es tracta d’un disc que pretén traslladar-nos les cançons que sonaven als carrers catalans a cavall dels segles XVII i XVIII. “Una banda sonora de la gent del poble”, afirma Cebolla, que recull les cançons pensades per a cobles de tres quartans i conjunts tradicionals. En aquest empeny per recuperar el patrimoni festiu, Ignasi Ros glossarà la figura d’Enric Virgo i Rabassa (1865, Saverneda – 1925, Senterada), un estudiós dels balls populars catalanes.
La jornada, per altra banda, també reservarà un espai per presentar treballs purament etnogràfics o antropològics. Núria Perelló presentarà l’estudi Se’n parlave i n’hi havie; aproximació històrico – etnogràfica a la cacera de bruixes. Terres de Lleida i Pirineu occidental; la ponència de Cristina Masvidal pivotarà entorn l’Antroponímia a la Vall d’Àger; finalment, de retorn al segle XX, Jaume Espinagosa exposarà la catalogació que el Museu Comarcal de l’Urgell ha fet dels arxius fotogràfics i cinematogràfics de les famílies targarines.
Podeu consultar tots els detalls de l’organització i el programa seguint aquest enllaç
