Ningú es va voler perdre l’esperada inauguració de l’exposició que homenatja Candel al Museu d’Història de Catalunya. Hi van assistir una atapeïda representació d’amics, del teixit associatiu i polític català, digne de l’estima a un personatge que va fer història, creant consciència i treballant per a la integració de les onades immigratòries del segle XX.
Una exposició que ha estat possible, entre d’altres, gràcies a la col·laboració de Maria Candel, filla de l’escriptor, que ha cedit bona part dels objectes i de les fotografies inèdites que s’hi exposen, i que va ser present a la inauguració.
Una jornada que es va convertir en una mostra d’estimació cap a l’escriptor i on s’hi van aplegar un munt d’amics per homenatjar-lo: Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel; Genís Sinca, comissari de l’exposició i autor de la biografia “La providència es diu Paco”; Joan Pluma, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni; Xavier Arola, gerent de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural; Jusèp Boya, director del Museu d’Història de Catalunya; Carles Duarte, president del CONCA; Xavier Bosch, director general per a la Immigració; Orland Cardona, cap de l’àrea de Relacions Institucionals i Participació de la Dir. Gral. Per a la Immigració; Antoni Carner, president de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català; Pilarín Bayés, ninotaire, autora de la Petita Història de Paco Candel, i col·laboradora de la Fundació Paco Candel; Josep Maria Forn, cineasta, director de la pel·lícula La piel quemada. L’eclosió de la festa va arribar amb l’entrada triomfal del gegantó de Candel, entrant triomfant fins al vestíbul amb els grallers de la colla de gegants del barri de la Marina.
50è aniversari d’Els altres catalans
En el torn de paraules, Jusèp Boya, director del Museu d’Història de Catalunya, va destacar les aportacions d’un jove Candel per a la integració social, reflectides a l’assaig Els altres catalans, un èxit clamorós, a parer seu. Una eina clau per entendre el fet que Catalunya hagi sabut traspassar la frontera del tu i jo, per crear un nosaltres.
Al seu torn, Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel, va agrair al Museu d’Història de Catalunya l’acollida de l’exposició, i també la sensibilitat que tota la societat civil, associativa i política, ha mostrat al llarg de totes les iniciatives que han commemorat el 50è aniversari de la publicació dels Els altres catalans. En aquest sentit, Baltà va recordar alguns dels propers actes que se celebraran com ara un concert en homenatge a l’escriptor que servirà també per fer una subscripció popular per recaptar fons per poder fer una escultura de Candel, obra de Ferran Soriano. El president de la Fundació també va informar de les xerrades que tindran lloc al Museu d’Història de Catalunya sobre immigració, o l’estrena a finals danys d’un documental sobre la figura de Candel a TV3.
Per la seva banda, Joan Pluma, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, va destacar que la tasca de Candel, d’integració i de suma, va fer real l’ascensor social, i una base per a fer possible assumir la immigració actual i diferent. Finalment, per Pluma, tota aquesta diversitat és la riquesa d’una nació, que inclou la voluntat de tenir un estat amb més qualitat.
Un recorregut per la vida i obra de Candel
La mostra, organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i la Fundació Paco Candel, recorre l’evolució del personatge a partir de la seva arribada a Barcelona i recull l’empremta que va deixar en diferents camps com la política o la literatura. Marcat, en la seva infància i joventut, per la vida a les barraques de Montjuïc i, després, a les Cases Barates de Can Tunis, Paco Candel va lluitar sempre per aconseguir la plena integració dels nouvinguts a la societat catalana. I el fet que avui ja no parlem d’antics ni de nous catalans sinó que tots ens sentim i ens manifestem com a tals, independentment de la nostra procedència, és el seu gran èxit.
Home prolífic, va destacar en diferents camps vetllant sempre pel compromís amb els més desafavorits i amb la voluntat d’integració de la immigració a la societat i cultura catalanes per mitjà de l’escola i l’ordenació territorial, intentant assimilar dues societats que semblaven viure l’una d’esquena a l’altra.
Alçant-se en nom dels mal anomenats xarnegos, Candel va esdevenir un dels millors representants del realisme social en l’escriptura. I en el camp periodístic i de la política va defensar sempre la llibertat, la veracitat i la proximitat, sota el vell lema de la denúncia i el compromís amb la lluita contra les injustícies socials.
La seva contribució, que el va fer mereixedor de nombrosos reconeixements, ens permet entendre la importància fonamental d’unes onades immigratòries que han transformat totalment el panorama social, econòmic i cultural de Catalunya. Els altres catalans, la seva obra de més èxit, ha esdevingut, a més, un dels estudis més acurats i reals del fenomen immigratori a Catalunya durant la primera meitat del segle XX.
