Les ciutats de Barcelona, París, Roma i Lisboa han impulsat una aliança municipal per demanar la protecció dels seus comerços emblemàtics, reconeixent la seva capacitat de generar riquesa i de construir comunitat. Ho han fet en el marc de la I Jornada Internacional de Comerç Emblemàtic en Ciutats Europees, que es va celebrar dimarts a la Llotja de Mar de Barcelona. Durant la trobada, han signat la ‘Declaració de Barcelona sobre la preservació i promoció dels establiments comercials emblemàtics,’ que han lliurat a l’eurodiputat Marcos Ros, membre de la Comissió de Desenvolupament Regional del Parlament Europeu, per tal que l’elevi al Parlament Europeu.
La Declaració de Barcelona
El document reconeix el valor dels establiments emblemàtics, que contribueixen al desenvolupament econòmic i generen identitat. Estableix el paper crucial que juguen els governs locals en el lideratge de la seva protecció i valorització, així com en la difusió del seu valor comercial i singular, i remarca la necessitat d’articular una xarxa internacional per compartir experiències i solucions i impulsar un full de ruta comú.
Per assolir avançar cap a aquests objectius, proposa diverses mesures, com la promoció d’un cens i catalogació (cosa que ja existeix a Barcelona, però no a altres ciutats com París) que permeti assistència tècnica i fons per a la restauració i conservació; incentius fiscals amb criteris d’excepcionalitat; la seva integració en l’agenda cultural de la ciutat, en els circuits turístics i en els programes escolars; l’elaboració de senyalització i guies especifiques, o la creació d’unitats de gestió especialitzades a les administracions públiques, en què també participi el sector privat.
A més, també s’insta a avançar en els objectius d’aquesta declaració mitjançant un pla d’acció anual que avaluï les fites que s’han assolit en cadascuna de les mesures que es promouen.
Des de l’Ajuntament, la tercera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, va destacar la necessitat de protegir aquests establiments de manera que “no esdevinguin només museus sinó que puguin seguir complint la seva funció comercial”, garantint la seva “viabilitat econòmica”. La regidora de Comerç, Mercats i Consum, Montserrat Ballarín, va demanar a Europa que “es posi les piles amb la protecció dels establiments emblemàtics” i posi tots els “recursos econòmics i normatius” necessaris.
L’Associació d’Establiments Emblemàtics
El president de l’Associació d’Establiments Emblemàtics, Josep Maria Roig, considera que la iniciativa és un pas endavant i valora la voluntat de les institucions de fer alguna cosa, després d’anys de passivitat dels diversos ajuntaments, quan no directament de “detractors, com el govern de Trias”. Però critica –com des de l’entitat ho han manifestat repetidament– la catalogació dels establiments que es va fer els anys 2014 i 2015, perquè se centra en el patrimoni mobiliari dels locals i “obvia la història de les botigues i l’activitat del local”. De fet, malgrat l’entrada en vigor d’aquesta llista, no s’ha aconseguit evitar el tancament continu d’aquests establiments. Actualment hi ha catalogats 209 establiments, 29 d’ells tancats. Finalment, Roig lamenta també que des de l’Ajuntament els hagin consultat per tirar endavant aquesta iniciativa.
Bones pràctiques
La jornada va servir per compartir algunes experiències de la gestió de comerç de les ciutats participants. Per part de Barcelona, hi va intervenir Joan Guash, de la centenària pastisseria Brunells, que havia tancat el 2018 i que ell amb dos altres socis van reobrir el 2020, en plena pandèmia. Situada al carrer Princesa, basa la seva en una producció artesanal (van recuperar l’antic forn de pedra), receptes tradicionals i postres actualitzades.
Lisboa va relatar les experiències de la guanteria Luvria Ulisses i el restaurant Faz Frito, exemples de “resistència i resiliència” i de “com innovar amb la tradició”, respectivament. Per part de Roma, es va presentar el projecte ‘Roma fatta a mano’, una minisèrie web que realça el valor l’artesania de la capital, i permet descobrir antics oficis. I París va donar a conèixer els treballs de la fusteria Hervé-Ébéniste i l’orfebreria Nicolas Marischael.
