Després d’una jornada densa, a la nit es va fer l’acte oficial d’inauguració, que va servir també per presentar algunes mostres del PCI colombià. Primer, amb música de banda, i després amb un tast espectacular del Carnaval de Barranquilla, inclòs a la Llista Representativa. L’acte també va incloure els discursos oficials d’Audrey Azoulay, directora general d’UNESCO, i Iván Duque, president de la República de Colòmbia. Azoulay, que va fer pràcticament tot el discurs en castellà, va citar la definició de Gabriel García Márquez de la cultura com a “l’aprofitament social de la intel·ligència humana”. També va posar molt d’èmfasi en el paper de la cultura com a eina de construcció de la pau –que al cap i a la fi és la finalitat de la UNESCO- i va destacar Colòmbia com un país “pot fer servir la seva cultura per construir unió allà on hi havia divisió”. El president Duque va assenyalar la necessitat de democratitzar la cultura, també mitjançant la tecnologia i l’economia creativa. Significativament, en canvi, ni tan sols va esmentar la paraula “pau”.
Dimarts els treballs del comitè han continuat, dirigits eficientment per la presidenta María Claudia López Sordano, secretària de Cultura de la ciutat de Bogotà. Després d’examinar-se els informes dels estats que han rebut ajuts internacionals o amb elements a la llista de salvaguarda urgent, així com de l’organisme d’avaluació, a la tarda ha arrencat la part de la reunió del Comitè que aixeca més expectació: la inclusió de nous elements a les llistes de la Convenció. Com és habitual, s’ha arrencat per les propostes per la Llista de Salvaguarda Urgent. Sobre el paper hi havia sis propostes, tot i que una d’elles havia estat retirada per Egipte donat que tenia un informe negatiu de l’Organisme Avaluador.
De fet, altres quatre candidatures també tenien objeccions de l’Organisme Avaluador, generalment per deficiències en els plans de salvaguarda presentats. Això ha motivat alguns debats intensos i interessants, amb els estats promotors mirant de donar resposta als dubtes suscitats. Finalment, el Comitè ha aprovat d’incloure a la llista les danses Suparu de Botswana (l’única candidatura que no tenia informe negatiu), les pràctiques entorn el santuari Kit Mikayi de Kènia, els tambors Chago de Maurici i el Buklog, ritual d’acció de gràcies dels Subanen, de les Filipines, mentre que la decisió final sobre els ritus de primavera de Juraŭski Karahod, a Bielorrússia, ha quedat per l’endemà, quan també es començaran a examinar les candidatures per la llista representativa.
