Catalunya és coneguda internacionalment pel seu patrimoni arquitectònic, per la seva cultura popular -especialment els castellers-, però també per la gastronomia. 100 receptes a la catalana. Un patrimoni culinari amb projecció internacional (Cossetània), de Jaume Fàbrega, n’és una prova ben gràfica. Amb pròleg de la cuinera Ada Parellada, el volum recull una selecció personal de l’autor de 100 receptes de plats dits “a la catalana” a Catalunya mateix, a l’Estat espanyol, a França, a Itàlia, a Alemanya… com a mostra de la projecció internacional de la nostra cuina. L’autor, que insisteix que no té res en contra de l’adopció de plats estrangers, sí que vol destacar la importància de mantenir la identitat gastronòmica catalana.
Una cuina mil·lenària
La cuina catalana va tenir la seva edat d’or a l’època medieval. Podem dir que té més de mil anys d’història i és, certament, una de les primeres d’Europa. A la introducció del llibre, Fàbrega explica que és “una de les primeres cuines d’Europa en què es documenta un plat amb adscripció nacional és la catalana. En efecte, al Llibre del coch, de Mestre Robert (segle xv), hi apareixen unes «Garbies a la
catalana» així com els «Robiols a la catalana» (un mena de raviolis). El mateix autor atribueix altres plats a països com França, els sarraïns, etc”, i proposa dues teories sobre l’origen: que Mestre Robert no era català, potser era napolità o «italià» i, per tant, tenia una perspectiva llunyana, o bé que Mestre Robert era valencià i, per tant, en certa manera, tenia una perspectiva més distant. No obstant això, inclou una preparació de bunyols que anomena «Taronges de Xàtiva».
Aquí podeu llegir un fragment del llibre
Per la seva banda, la cuinera Ada Parellada destaca en el pròleg que els catalans tenen complex d’inferioritat amb la nostra cuina: “Ja n’hi ha prou, d’aquest complex d’inferioritat amb la nostra cuina. No l’estimem, no la defensem, no la fem lluir. Som una colla de desgraciats, deixeu-m’ho dir d’aquesta manera. És que fins i tot per fer un fricandó l’hem de posar dins un bao perquè, si no, ens sembla que el nostre públic no l’entendrà! Ho tenim tot: tenim una història, tenim un llegat valuosíssim… Pocs països tenen tanta diversitat de paisatges, i cada paisatge et dona un producte: tenim mar, tenim bosc, tenim muntanya, tenim conreu de regadiu i de secà… Ho tenim tot!”.
Així doncs, sense complexos i a gaudir de la millor cuina del món amb els 100 plats de Jaume Fàbrega.
