Tornaveu
Tret d’inici a la temporada de Pastorets, que oferirà més de dues-centes funcions

La temporada arrencarà l’11 de desembre amb Els Pastorets d’Ulldecona (als quals s’hi sumaran poc després els de Rubí, la Faràndula i el centre Parroquial de Sant Vicenç de Sabadell, Bigues i Riells, els de Gràcia i Sant Pere a Barcelona, etc.) i acabarà el 5 de febrer al Vendrell. Seran gairebé dos mesos, en què es faran prop de 215 representacions i en les quals hi participaran més de 5.000 persones. Des de la Coordinadora de Pastorets expliquen que esperen arribar a 45.000 espectadors, xifra pròxima a les dades prepandèmiques i que suposa un creixement de més del 50% respecte a l’any passat.

Però més enllà dels números, Josep Peramiquel ha recordat que els Pastorets són “un espectacle complet, total”, que uneix música, dansa, teatre, història, cultura popular i patrimoni immaterial, que ha estat i és escola de llengua i escola de teatre, i que “genera un sentiment de pertinença als municipis on es representa”.

A banda de les representacions, aquest Nadal es presentarà l’exposició La força dels Pastorets, a l’Ateneu de la Fundació Iluro de Mataró (fins al 16 de desembre). Organitzada per la Sala Cabayes de Mataró i la Coordinadora, mostrarà en imatges del periodista Enric Lucena com els pastorets han superat els dos darrers anys de pandèmia i han aconseguit reinventar-se.

Reivindicació del teatre amateur

L’acte de presentació ha inclòs la taula rodona ‘Pastorets, més enllà del teatre amateur’, i que ha comptat amb la participació d’actors i actrius que van començar en el teatre fent Pastorets i encara els viuen amb intensitat: Jordi Banacolocha, Laura Aubert, Francesc Marginet, Clara de Ramon, Laia Bonachi i Dafnis Balduz.

El debat, moderat pel periodista Xavier Graset, s’ha obert amb l’habitual dicotomia amateur versus professional. Els conferenciats han coincidit que el nivell d’exigència i qualitat és el mateix i el primer no té res a envejar al segon. “La diferència està només en ‘el taló’, però l’esforç, la dedicació i les ganes són les mateixes”, ha afirmat Jordi Banacolocha.

Francesc Marginet ha reconegut “que el nom amateur ha tingut sempre una connotació pejorativa, que se’ls permet certs errors, potser sí, però vol dir que és tot gent que s’hi dedica a això que s’hi deixa una mà d’hores a construir uns Pastorets. Hem de reivindicar el terme amateur i sentir-nos orgullosos del fet que els Pastorets siguin teatre amateur o, com m’agrada o teatre popular”. Clara de Ramon ha recordat que “la paraula ‘amateur’ prové d’amar, d’estimar, i això és passió”.

Els participants han destacat els valors que aporta el teatre amateur. Laura Aubert ha remarcat el vincle intergeneracional que s’hi crea: “És on podia entendre que hi podia tenir amics de vuitanta anys i de tres anys”. En un mateix sentit, Marginet ha afirmat que “els Pastorets significa família, identitat, grup, sentir-te part d’una comunitat, i això és el més important”.

Els actors i actrius han ressaltat que els Pastorets són escola de teatre, “d’actors i actrius, però també de tot el que hi ha darrere dels escenaris”; escola d’espectadors, perquè “molta gent s’acosta al teatre per primera vegada amb els Pastorets”, ha apuntat Marginet, i també escola de convivència. Per Laia Bonache, publicista i membre dels Pastorets de Valls, “a mi els Pastorets m’han ensenyat a parlar en públic i a poder defensar qualsevol cosa”.

Dafnis Balduz ha assenyalat que els Pastorets són una oportunitat de preservar la memòria: “En un país i una professió en què tenim pèrdua volguda de memòria, és molt maco, quan et toca fer el paper del Lluquet, poder recuperar tot el que has vist del teu anterior Lluquet i agafar coses que havia fet aquell actor abans de tu, perquè és el llegat. Som d’on som perquè venim d’on venim. És la tradició i la història i cultura del nostre país”.

Pots trobar el calendari de representacions en el web de la Coordinadora.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa