Esquius i Belbel comparteixen la doble condició de directors i dramaturgs, així com els mateixos inicis escènics en la representació de Pastorets. En la sessió matutina del curs, van clarificar conceptes habituals en el lèxic escènic: dramatúrgia, teatralitat, autoria, direcció, litúrgia… En un diàleg obert amb els assistents al curs, va plantejar-se el canvi de paradigma que s’ha viscut en les darreres dècades en la preparació d’una obra. Algunes declaracions: “Durant el segle XX el director es creia l’epicentre de tot”. O bé: “Avui el director ha de ser qui s’encarregui de definir el sentit comú de l’espectacle; no ha d’imposar, ha de convèncer per canalitzar la creació”.
Després de dinar, els 47 directors congregats a Navarcles van dividir-se en sis grups amb l’objectiu de preparar una escena, presentar-la davant dels seus companys, i analitzar-ne els punts forts i les debilitats de cada treball. En declaracions a Tornaveu, Josep Peramiquel valora el curs com un ‘èxit de participació, implicació i transversalitat’. El president de la CPC també destaca la importància d’aquestes formacions perquè els elencs puguin proveir-se de mirades i perspectives externes, provinents de l’àmbit professional i d’altres grups de Pastorets.
