La celebració del centenari dels Pastorets de Folch i Torres (1916 – 2016) ha demostrat la gran acceptació que l’obra del dramaturg barceloní segueix gaudint entre els grups de teatre amateur català. Entre les raons que els filòlegs esgrimeixen per explicar aquest èxit, s’acostuma a destacar la capacitat de Folch i Torres per crear un text amè, lúdic i apte per tots els públics. Un caràcter amè i còmic que ha robat el cor de quatre generacions de catalanes. Cent anys més tard, Els Pastorets o l’Adveniment de l’infant Jesús segueix engrescant grups teatrals i omplint platees.
No són pocs, tanmateix, els municipis que representen altres textos dels Pastorets. Segons dades de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, l’any 1916 ja es troben documentades 28 obres de temàtica similar. Una xifra que s’enfilarà fins a la cinquantena l’any 1945, si bé cap de les noves versions aconseguí amenaçar l’hegemonia del text de Folch i Torres.
Frederic Soler “Pitarra” és el dramaturg més reconegut que va atrevir-se a crear-ne una versió: El bressol de Jesús, o en Garrofa i en Pallanga (1891). Feia molts segles que els entremesos pastorils havien estat expulsats de les esglésies, i més de cent-cinquanta anys que es representaven en castellà. Malgrat que l’obra de Pitarra no estigué exempta de polèmica, considerada poc canònica respecte els valors teològics, fou el text de referència durant 30 anys. Pitarra no només escrivia una versió dels Pastorets en llengua catalana, sinó que augmentava el nivell literari de les obres anteriors. El carismàtic actor Enric Borràs, en el paper de Satanàs, aconseguí popularitzar el text. Actualment, El bressol de Jesús segueix representant-se a Molins de Rei (1895), Berga (1900) i Sant Quirze de Besora (1901).
Quan Ramon Pàmies va escriure L’estel de Natzaret (1891) només tenia disset anys. Segons Xavier Fàbregas, probablement el millor crític teatral català de la segona meitat del segle XX, és l’autor que millor ha escrit els diàlegs entre Sant Miquel i Satanàs. Tot i que habitualment es vincula la representació de L’estel de Natzaret a Mataró, on impliquen més de 300 actors i incorporaven destacats efectes escènics, l’obra s’interpreta a diversos barris i municipis: Calella de Palafrugell, La Palma de Cervelló, Sarrià, Vilassar de Mar, el Poble Nou…
L’obra moderna més reeixida és La flor de Nadal (1954), que porta l’autoria de Francesc d’Assís Picas (lletra) i Josep Conangla (música). Malgrat la seva contemporaneïtat, manté el clàssic esquema tripartit de les representacions dels Pastorets: l’escenificació del naixement de l’infant Jesús, l’enfrontament entre Satanàs i Sant Miquel, i la representació costumista de la vida de les classes humils rurals. Tan Picas com Conangla, naturals d’Ametlla de Merola, imprimiren a l’obra un caràcter genuí de la publicació. L’any 2007, la Generalitat va reconèixer l’Associació Cultural Esplai (fundada el 1878) amb la Creu de Sant Jordi. Des de 1980, Pals acompanya el municipi bergadà com els únics municipis catalans que interpreten aquesta obra.
A part de les obres citades, n’existeixen moltes altres: El misteri de Nadal (Girona), El primer Nadal dels Pastors, Els Pastorets de Nadal, etcètera. Podeu consultar totes les obres dels Pastorets conegudes seguint aquest enllaç.
