Quan van començar a representar-se els Pastorets? Fins ara, l’historiador mataroní Joan Giménez Blasco havia aportat la referència més antiga (1721), trobada a la Reial Audiència de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Una aportació molt valuosa en la mesura que revelava dos fets de vital importància: establia que els Pastorets havien estat celebrats amb anterioritat, ja que exigia la presència d’un algutzir emparant-se en el “bullicio y concurso de las gentes suele ocasionar”, i demostrava que eren interpretats en català.
Els esforços d’un altre historiador mataroní, Héctor López, han permès conèixer una nova datació més antiga: 24 de març de 1678. En el document, trobat dins la sèrie Registrum Communium de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, el bisbe Alonso de Sotomayor prohibeix les representacions dels Pastorets en la nit de Nadal, en els dies de l’Octava de Corpus i Setmana Santa”. La troballa torna a fer referència a representacions passades, i demostra la voluntat d’escenificar-los malgrat les prohibicions eclesiàstiques. Exactament, el text diu així:
“Havent expressament prohibit les representacions dels Pastorets en la nit de Nadal, i en els dies de l’Octava de Corpus, i Setmana Santa les representacions tocants a la institució del Santíssim Sagrament i de la Passió Sacrosanta de Crist Redemptor nostre, que en diferents Parròquies del nostre Bisbat s’acostumaven a representar, no per això algunes persones de la present Ciutat han deixat d’intentar voler fer semblants presentacions.”
La troballa s’ha fet en el marc de la recerca del llibret dels Pastorets més antics. Actualment, aquest honor recau en el manuscrit L’Auto del Naixement del Nen Jesús, també anomenat Els Pastorets (1776), albergat al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. El manuscrit, que ha estat extensament estudiat pel filòleg Jordi Malé, està exposat en l’exposició commemorativa dels cents anys dels Pastorets de Mataró.
En les terres de parla catalana, la referència més antiga dels Pastorets es remunta a 1562-64, quan el bisbe de Palma Diego Arnedo s’hi refereix com a “pastorelles”. Segons Joan Miralles, doctor en Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears, probablement es tractava d’una comèdia de Nadal, hereva dels rituals officium pastorum (adoració dels pastors) que es representava en els oficis litúrgics nadalencs.
