El goig ha acabat esdevenint un tipus de cant conegut només per sectors socials molt concrets, i gairebé tothom n’ignora la profunditat històrica, l’amplíssima difusió geogràfica i la intensa presència que ha tingut durant més de cinc segles a les nostres terres. I és que el goig és, probablement, el gènere cantat més difós i amb més presència històrica als països de la Mediterrània nord-occidental, ressonant en milers d’esglésies i capelles com una enunciació col·lectiva davant d’un sant o d’una marededeu per demanar la salut i l’ajuda en el pas de la mort. I justament per posar de manifest aquesta importància, ’etnomusicòleg vigatà Jaume Ayats, conjuntament amb Juanma Ferrando i Ester Llop, han escrit el llibre “El cant i les melodies tradicionals dels goigs – De la Mediterrània fins a Amèrica i les Filipines” (Ed. Ficta).
Un treball conjunt dels tres autors -Ayats va dirigir les tesis doctorals de Ferrando i Llop- que és el fruit de més de dos mil enregistraments diferents, una vuitantena dels quals es poden escoltar a través de l’escaneig de codis QR inclosos al llibre. Uns documents que, com assenyalen els autors, serveixen per conèixer la vinculació intergeneracional que fan els goigs, les del passat amb les del present i futur. De fet, els autors donen continuïtat a un treball de camp que fa anys va iniciar Dominique de Courcelles en un llibre, i de fet, és la prologuista del llibre.
Els límits geogràfics dels goigs
El llibre El Cant i les melodies tradicionals dels goigs exposa la dimensió social i cultural (ritual, literària i musical): és el gènere cantat de més abast que sorgit de la cultura catalana s’ha escampat pel món. El llibre estableix també els límits geogràfics dels goigs, que abasten tres continents: l’Europa mediterrània occidental, l’Amèrica Llatina i les Filipines, i una sorprenent diversitat de llengües, com el català, castellà, sard, occità, eusquera, nàhuatl, tagàlog, ilocano, cebuà i ilongo, a més d’algun exemple en francès i de l’oració final en llatí. En definitiva, aquest treball estudia quines són les estructures literàries i musicals dels goigs cantats oralment, en quines situacions i països es canten, quan van sorgir i com funcionen musicalment; tant els religiosos com les paròdies profanes.
Pròleg de Dominique de Courcelles
Com dèiem, el llibre compta amb una prologuista de luxe, la historiadora francesa Dominique de Courcelles, especialista en els goigs i gran coneixedora de l’obra de Ramon Llull. Nascuda a París l’any 1953, actualment és directora de recerca al Centre National de la Recherche Scientifique i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i de l’Institut d’Estudis Catalans. L’any 1988 va fer la seva tesi sobre els goigs catalans i el 2008 Fragmenta va publicar-li el llibre “La paraula de l’àngel. Una aproximació plural als goigs”.
