La canalla castellera es lesiona amb més assiduïtat que els infants que juguen a futbol, però estan menys temps afectats per aquestes lesions. Així ho revela un estudi fet per la Universitat Rovira i Virgili a 2.176 infants d’entre cinc i catorze anys. La recerca ha estat feta per Manel González Peris, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, i les investigadores Marta Romeu i Montse Giralt, del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la mateixa universitat.
Per garantir la validesa científica dels resultats, l’estudi ha valorat la mètrica de lesions per cada mil hores d’activitat. Els resultats s’han extret de les dades aportades en les darreres dues temporades per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i la Mutualitat de Futbolistes de Catalunya. Segons els investigadors, l’anàlisi comparatiu desmitifica la perillositat del fet casteller.
L’estudi conclou que el gruix de lesions de la canallera castellera (74,4 %) són contusions lleus de ràpida resolució en la zona cervical, lumbar i cranial, gairebé mai produïdes durant els assajos. En el futbol base, predominen els esquinços i lesions musculars (27,5 %). En aquest cas, les lesions es produeix, de manera equitativa, en els dies de partit i d’entrenament.
Segons l’estàndard internacional, el futbol base té una taxa de risc (29,97 dies / 1000 h d’activitat) superior a la pràctica castellera (13,23 dies / 1000 h d’activitat). En aquest sentit, els investigadors conclouen que “tot i que la canalla castellera fa més hores d’activitat, el seu risc global de patir una lesió que interrompi la seva vida quotidiana és menor que en el futbol”.
