L’article mensual a Tornaveu d’aquest mes de novembre volia dedicar-lo a un dels elements patrimonials que acompanyà als nostres avantpassats en els seus enterraments. Però l’aigua ha passat per sobre València i crec que millor deixar aquells elements tranquils i cercar la memòria de les rubinades o aiguats a casa nostra.
El 31 d’octubre, al programa de RTVE Catalunya l’Altaveu, el catedràtic de física de la Universitat Politècnica de Catalunya, David Pino, explicava com s’està estudiant l’evolució dels fenòmens atmosfèrics catastròfics a la Mediterrània. La tasca d’investigació en arxius, la memòria oral i la documentació dels registres urbans dels aiguats centrava -com bona investigació històrica- la feina de recerca d’aquestes investigacions. En acabar la intervenció del catedràtic, em va tocar intentar explicar -encara amb un desconeixement total i només algunes primeres notícies- el desastre que també s’ha cobrat la riuada en l’àmbit patrimonial. Però el cervell anava directe a un record generat tan sols unes hores abans.
En una visita que fèiem amb un grup dels Tallers Culturals de Casa Elizalde al monestir de Sant Pau del Camp, al cor del Raval, ens sorprenia un cartell i una inscripció a la paret de l’església on apareixia la referència als aiguats del 21 d’agost del 1981. Aquesta inscripció és una al centre de Barcelona però a Tarragona, la Seu d’Urgell, Conesa, Vic, Montblanc, l’Espluga de Francolí, Besalú, Girona, Roda de Ter, Manlleu, Tàrrega… ampliant una possible llista a gairebé la totalitat dels 947 municipis de Catalunya. Algunes d’elles en record a l’aiguat de Santa Tecla, la rubinada de la nit del 22 al 23 de setembre del 1874 -ara fa 150 anys- amb afectacions molt greus a tota la Catalunya Nova.
Plaques, marques, indicadors, records i memorials com aquests, a més d’històries, corrandes, llegendes… formen part d’un llegat històric que ens ajuda a entendre els efectes meteorològics d’allà on som. La perpetuïtat d’aquests elements també fa pensar en els períodes de retorn o intervals de recurrència sobre la possibilitat de repetició d’aquestes desgràcies i els molts números que les noves generacions ho tornin a viure. La memòria, i la cultura popular, en aquests casos i com sempre, ens juga a favor.
