Catalunya és un dels països en què s’expressa de forma més clara com cultura i nació van de bracet. Els moviments polítics han estat sempre vinculats a moviments d’avantguarda cultural, artística, arquitectònica i social. El concepte de nació catalana no s’entén per ell mateix sense aquestes arestes. I és per això que molts dels referents polítics històrics del país estan vinculats a la cultura en el sentit més ampli de la paraula. És el cas, per exemple, de l’arquitecte, historiador, humanista i polític Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1850-1923), referent dels primers anys del moviment catalanista. I és justament el seu vessant polític el que centra l’exposició que acull fins al pròxim 26 d’agost el Centre de Lectura de Reus: Domènech i Montaner, catalanisme i país; la vertebració de la Catalunya moderna. La mostra s’emmarca en la programació de l’Any Domènech i Montaner i és gratuïta.
La mostra, produïda per la Generalitat de Catalunya i el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, s’emmarca en els actes de commemoració del centenari de la mort de Doménech i Montaner aquest 2023. És una exposició itinerant que es podrà veure en diferents punts del país durant aquest any.
Promotor de les Bases de Manresa
L’exposició se centra en la seva trajectòria política, com a president de la Unió Catalanista, promotor de les Bases de Manresa, fundador de la Lliga Regionalista i del Centre Nacionalista Republicà. Un currículum que permet que sigui presentat com un dels teòrics del nacionalisme que més ha contribuït a forjar la Catalunya moderna. L’exposició, que també s’ha pogut veure a Barcelona, l’ha comissariat l’historiador i president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, Carles Sàiz i Xiqués. L’objectiu de la proposta és recuperar l’empremta política de l’arquitecte durant els primers anys del moviment catalanista.
Ha deixat empremta en diversos camps per la seva participació i el seu treball en institucions cabdals, pel seu afany de recerca sobre la història del país, per la seva lluita política pel catalanisme i per la recerca d’un nou estil arquitectònic, identitari i nacional, arribant a ser un dels màxims representants del modernisme català i amb dues grans obres declarades patrimoni mundial: el Palau de la Música i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
