Prada tornarà a convertir-se, del 17 al 23 d’agost, en un punt de trobada de la cultura catalana amb la celebració de la 58a Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Sota el lema «Països Catalans més que mai: desenvolupament o progrés», la Universitat planteja enguany una programació que combina formació, debat, pensament, música, patrimoni i cultura popular, amb una mirada especialment atenta als vincles entre els diferents territoris de parla catalana.
Durant una setmana, el Liceu Renouvier de Prada, al Conflent, tornarà a acollir cursos i seminaris al matí, tallers a la tarda, debats, jornades, actes públics i una programació cultural i musical que s’allarga fins al vespre. L’UCE manté així la seva singularitat com a espai de formació però també de convivència i transmissió cultural entre Catalunya, Catalunya Nord, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent i l’Alguer.
La cultura popular, protagonista als tallers i a l’escenari
En aquesta edició, la cultura popular té una presència transversal. Entre els tallers programats hi ha cançons populars, sardanes i danses, tres expressions directament vinculades al patrimoni immaterial i a les formes tradicionals de participació comunitària. També s’hi incorpora un taller de xapes amb versos i cançons, així com un taller de vocalitat.
La proposta no es limita, però, a l’aprenentatge o a la divulgació. La música tradicional i popular també formarà part de la programació nocturna, amb la presència de la Cobla Principal del Rosselló, que reforça la dimensió transfronterera de l’UCE i el paper de la música com a element de cohesió cultural.
La programació musical es completa amb noms i propostes molt diverses, des de Ramon Gual, Tito Pontet, Les Aoédées, Guillem Ballaz i Pep Coca o DJ K-ZU fins a Lo Maquini, grup guanyador de CantAlguer, el concurs per a joves cantautors de l’Alguer. També hi haurà l’actuació de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC), dirigida per Carles Gumí, i propostes de música antiga amb Santi Miret i Àlex Rosanes.
La cultura popular apareix també en forma de cinema i teatre. El programa inclou el documental El Tio Cuc: la veu del poble, de Jaume R. Lloret, una mirada a una figura vinculada a la cultura popular valenciana, i la representació de La duenya de l’hostera, de Carlo Goldoni, a càrrec de l’Obra Teatral de l’Alguer.
Música i patrimoni: mirar la tradició des del present
Un dels cursos que millor resumeix aquesta voluntat de relacionar cultura popular, memòria i contemporaneïtat és «Música i patrimoni musical als Països Catalans», coordinat per Jaume Carbonell i Guberna i programat del 17 al 19 d’agost.
El curs abordarà la circulació de repertoris i músics, la relació entre música i vida social i política, la seva vinculació amb la memòria i la vida quotidiana i les pràctiques tradicionals de lleure. També posarà la mirada en la creació contemporània i en la música coral, mostrant com el patrimoni musical no és només una herència del passat sinó també una realitat viva i en transformació.
En aquesta mateixa línia, el curs «Catalunya Nord: música i creació artística en català» dedicarà una atenció especial a la nova generació d’artistes nord-catalans que utilitzen el català com a llengua de creació. La proposta coincideix amb el quinzè aniversari de la mort de Jordi Barre i reivindica tant els pioners com els nous creadors, establint un pont entre memòria, present i futur.
El patrimoni del territori, a les aules
La cultura popular també es pot llegir a través del patrimoni material. El curs «Patrimoni artístic del Conflent i del Rosselló», del 19 al 21 d’agost, proposa descobrir alguns dels elements patrimonials més propers a Prada, des de les abadies romàniques de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó fins a les fortificacions de Vauban, el retaule major de l’església de Prada i l’obra d’artistes com Aristides Maillol i Gustau Violet.
La programació incorpora també una mirada específica a les formes de cultura popular dels diferents territoris. El 18 d’agost, la IX Jornada Menorquina estarà dedicada a «La glosa menorquina», amb la presentació d’un estudi sobre el valor socioeducatiu d’aquesta manifestació de patrimoni cultural i una taula rodona glosada amb glosadors i una sonadora de Soca de Mots.
I el 20 d’agost, la XIII Jornada Algueresa permetrà aprofundir en les tradicions de l’Alguer, el patrimoni botànic i etnobotànic, la situació de la llengua i les publicacions en català. La jornada es completarà amb un taller de vocalitat, teatre i l’actuació de Lo Maquini a la plaça de la Vila.
Llengua, memòria i identitat
El programa general de l’UCE amplia aquest eix cultural amb cursos dedicats a la llengua i a la memòria. «La memòria històrica en els Països Catalans», coordinat per Arnau Company, recorrerà la història del conjunt del territori amb la voluntat de recuperar fets i personatges silenciats, oblidats o reinterpretats.
La llengua també ocupa un lloc central. Entre les propostes hi ha «La llengua catalana cap al futur», que aborda el català en relació amb la intel·ligència artificial, els estereotips lingüístics, el llenguatge científic i la petjada del cristianisme en la llengua. A més, el seminari «Quina política lingüística pel català a Catalunya Nord?» analitzarà la situació sociolingüística del territori i les possibles eines per reforçar-hi l’ús de la llengua.
En l’àmbit de la formació cultural, el curs «Països Catalans, encara» proposa una mirada específica sobre la situació de la llengua i la cultura a Catalunya Nord, Andorra, les Illes, el País Valencià, la Franja de Ponent i l’Alguer. La programació reforça així una de les característiques històriques de Prada: posar en contacte realitats territorials diferents que comparteixen una mateixa llengua i un patrimoni cultural comú.
De la intel·ligència artificial a l’economia i el turisme
Més enllà de la cultura, la 58a UCE manté el seu caràcter transversal. El programa inclou cursos sobre intel·ligència artificial, canvi climàtic, dret, economia, filosofia, feminisme, història, ciències de la salut, turisme i ciència política.
Entre les propostes destaquen «Intel·ligència artificial: introducció, usos, abusos i riscos», amb especial atenció a les llengües minoritzades; «Entendre l’economia dels pròxims anys», que aborda la digitalització, la geopolítica, el cost de la vida i els canvis en el mercat laboral, i «Pensant en el turisme de l’arc mediterrani per al pròxim decenni», que analitza els reptes del principal espai turístic dels Països Catalans.
També hi haurà la XXXVII Jornada d’Agricultura a Prada, dedicada a «Energies renovables i món rural», i la XXXI Jornada de Cooperativisme, centrada en «El patrimoni cooperatiu: de llast a oportunitat», dues propostes que connecten patrimoni, territori i models de desenvolupament.
Una setmana per fer comunitat
Amb aquest programa, la UCE torna a plantejar Prada com molt més que una universitat d’estiu. Els cursos i les jornades aporten reflexió acadèmica; els tallers permeten practicar i transmetre coneixements; i els concerts, les danses, les sardanes, el teatre, el cinema i les activitats populars converteixen aquest coneixement en experiència compartida.
El lema d’enguany adquireix una dimensió especialment significativa en l’àmbit de la cultura popular: preservar el patrimoni no significa només conservar-lo, sinó mantenir-lo viu, transmetre’l entre generacions i fer que continuï formant part de la vida quotidiana.
