En el sistema editorial català hi ha poques propostes d’assaig breu. Entre els articles per a revistes acadèmiques i els extensos llibres monogràfics, hi ha un terreny poc cultivat per a propostes sintètiques, capaces de resumir un objecte d’estudi a un públic no especialitzat. En l’àmbit de la cultura popular, aquest buit comença a omplir-se gràcies a la col·lecció Bàsics de Cultura, impulsada aquesta tardor per Edicions Morera.
A Diables, fum, foc i sàtira festiva, tercer títol de la col·lecció, Jordi Cubillos ens proposa una mirada panoràmica per conèixer què són i què no són els diables festius. El llibre es presentarà divendres 23 d’octubre (19 h) al Centre Cultural Pere Stämpfli de Sitges (c./ d’en Bosc, 9) i dimarts 1 de desembre (19 h) a La Violeta de Gràcia (c./ de Maspons, 6).
Cubillos dedica les primeres pàgines a exposar resumidament les primeres referències documentades dels diables, a destriar què hi ha cert i què de fals en llegendes urbanes sobre diables que han fet fortuna (com ara la intervenció de Rita Barberà per revertir la directiva europea sobre l’ús de material pirotècnic) i a analitzar la gran proliferació de colles que s’ha viscut des dels anys setanta.
Una de les grans virtuts de l’obra és la capacitat que demostra l’autor per aclarir conceptes que sovint creen confusió en el públic profà. Amb aquesta voluntat divulgadora, el llibre defineix les tipologies –balls de diables, diables de correfoc i grups d’animació amb pirotècnia—, els estils de balls de diables, i les diferències entre els balls parlats, els autos sacramentals i els versots satírics. Per oferir una imatge més completa d’aquests conceptes, l’estudi incorpora comentaris d’Eloi Alcaide (Xarxa de Balls de Diables de Catalunya), Jordi Tomàs (Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya) i dels fokloristes Amadeu Carbó i Carles Freixes.
L’opuscle es clou amb dos capítols que seran de gran utilitat a les colles. El capítol “Sàtira sense límits” especifica les característiques del gènere i constata que si els versots no transmuten a altres formes (amenaça, escarni, befa privada), estan del tot protegits per la jurisprudència i el dret a la llibertat d’expressió. En les darreres pàgines, Cubillos denuncia la situació d’inseguretat jurídica que viuen les colles de foc arran de la derogació de l’anomenat Decret Pomés.
“Del correfoc al correfocs”, llibre d’Heribert Massana
En l’imaginari col·lectiu els correfocs són una tradició secular, però els seus orígens es remunten fa menys de cinquanta anys, a les festes de la Mercè de 1979. A Del correfoc als correfocs, també publicat per Edicions Morera, Herribert Massana explica com s’estén aquest nou format festiu arreu de Catalunya i les conseqüències d’aquest creixement exponencial en la creació de centenars de colles de diables, dracs i bestiari.
