El llibre porta per subtítol ‘Instruccions per a 52 jocs de la nostra tradició i més enllà’ perquè pren la forma de manual d’instruccions que conviden a recordar (alguns) o a descobrir (altres) una cinquantena de jocs tradicionals.
La publicació està estructurada en tres blocs. El primer agrupa els jocs per als més petits: són jocs amb els dits i les mans -que es basen en el contacte i ajuden als infants a descobrir el món-, i a la falda, acompanyats de cançons, cantarelles, gestos i moviments.
El segon apartat reuneix una àmplia mostra dels jocs de carrer, per jugar a l’aire lliure, places i patis, amb la colla. Aquí hi trobem des dels més populars, com el tocar i parar, la xarranca, el pedra paper i tisora, les baldufes, els cromos o les xapes, fins a altres menys coneguts, de pescadors, de pastors o de pagès, com la cuca ronyosa, una bèstia molt lletja que sortia als camps de blat, al qual jugaven els petits mentre els grans treballaven. Hi ha jocs que es juguen només amb les mans o amb les cames, i altres que fan servir bastons, pedres, aixades, gomes o xapes, però tots posen de manifest que, per divertir-se, sovint no cal gran cosa.
El tercer bloc està dedicat als jocs del món, des d’exemples del País Basc, Portugal i Niça fins al Sudest asiàtic, la Xina o Àfrica.
A banda de les descripcions dels jocs, en el llibre hi trobem informacions, en forma de breus pinzellades, sobre la història i l’origen d’alguns jocs, sobre el llenguatge i l’etimologia de les cançons que els acompanyen i altres curiositats.
El resultat és una invitació a descobrir i a gaudir del joc tradicional. I un recordatori que els pobles, com sovint comenta Víctor Baroja, transmeten moltes coses a través del joc: vocabulari, gestos, etc., i que “som el que juguem”.
